Anàlisi de 'Número 1' (1948) de Jackson Pollock

Número 1 (1948) de Jackson Pollock

Fitxa tècnica

• Autor: Jackson Pollock (1912-1956)
• Títol: Número 1
• Cronologia: 1948
• Localització: Museum of Contemporary Art (MOCA), Los Angeles (EUA)
• Estil: Expressionisme abstracte
• Dimensions: 160 x 259 cm
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini

Context històric

L'obra s'emmarca en el període de postguerra, dos anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest context està marcat per les conseqüències del conflicte, l'inici de la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, l'amenaça nuclear (amb el record de les bombes sobre el Japó) i la recuperació econòmica després de la Gran Depressió (Crack del 29).

Anàlisi formal

Pollock treballa sobre una tela sense preparar, deixant degotar la pintura directament. La tècnica utilitzada és el dripping (degoteig), creant una trama de línies sense un ordre aparent on l'energia del traç i la violència del gest són fonamentals. Els colors són austers. L'obra segueix el concepte all-over, cobrint totalment l'espai sense un centre d'atenció definit.

Anàlisi conceptual

L'obra es presenta com un ric arabesc de filigranes complexes, definides per l'estat d'ànim de l'artista. La superposició de línies i capes de pintura crea una profunditat misteriosa. Es disgrega la unitat de la imatge, eliminant qualsevol centre d'atenció. Pollock busca evocar sensacions creant un llenguatge propi on l'acció de pintar (action painting) és el que compta, sense figuració ni missatges per desxifrar.

Significat i interpretació

Pollock no podia predir l'aspecte final de l'obra, per la qual cosa la titulava en acabar. Preferia utilitzar números o dates de creació per no limitar la interpretació de l'espectador. Considerava que l'observador havia de convertir-se en un segon artista, creant el seu propi quadre a partir de la seva percepció.

La vida de Pollock va estar marcada per l'angoixa davant del món que l'envoltava, una desesperació vital que el va portar a l'alcoholisme i a l'autodestrucció, alternant èpoques d'improductivitat amb períodes d'eufòria creativa.

Les seves obres no tenen un únic punt de vista; es poden observar des de qualsevol angle, tal com van ser pintades. Això permet a l'espectador participar-hi activament, creant la seva pròpia experiència en cada observació i traduint-la al seu estat d'ànim. Va ser un pioner de la pintura all-over, inspirat en part per les tècniques dels indis americans.

Altres aspectes

• Funció: Expressiva.
• Models plàstics: Cap.

Relacions i diferències

Relacions amb altres obres de l'autor

Es relaciona amb altres obres de la seva etapa de dripping com Blue (Moby Dick) (1943) o The Key (1946).

Diferències amb altres solucions coetànies

L'obra trenca radicalment amb les solucions figuratives o surrealistes de l'època, com el Guernica de Picasso (1937) o La persistència de la memòria de Dalí (1931).