Anàlisi de l'obra 'Cigales i formigues' de Santiago Rusiñol

Introducció a l'obra

Quadre líric en un acte, publicat el 1898 i estrenat el 16 de gener de 1898 al Teatre Íntim d’Adrià Gual. S’adequa a un concepte d'«Art Total», ja que aglutina diferents llenguatges artístics (poètic, dramàtic, musical i pictòric). Es planteja l’enfrontament de l’artista (els del circ) amb la societat (la gent del poble).

El conflicte: Poesia contra Prosa

L’arribada del circ (Poesia) al poble (Prosa) provoca un enfrontament entre els dos col·lectius amb un desenllaç clar: la irrenunciabilitat de la Poesia i la Prosa, la marginació de l’artista davant d’una societat massa materialista i la condemna del Clown als vilatans a una prosa eterna, sense poder gaudir de la bellesa de l’art.

Ambientació i elements consumistes

Rusiñol utilitza elements consumistes per descriure el poble:

• Adjectivació: «Poble indiferent, vulgar i ensopit», «La carretera ben polsosa», «Mitja dotzena de plàtans ben polsosos i malalts», «El carro anant molt a poc a poc amb el carreter adormit».
• Ambientació musical i sonora: Cançó dels boters, cançó dels ferrers i toc de campana. Aquests elements creen un escenari dominat per la monotonia i l’ensopiment.

L'arribada del circ ambulant capgira l'atmosfera. Aquest circ és descrit amb un to agredolç (identificat amb la vida bohèmia): «El carro verd, destenyit i molt empolsat», «Plantes tísiques», «Cortines de llostrina desllustrada», «El cavall, el més magre que pugui aguantar la pobra bèstia».

Els personatges i el conflicte artista-societat

Rusiñol recrea el conflicte amb dos grups:

• Artistes del circ (Poesia): Grup d’escollits que representen valors exemplars.
• Gent del poble (Prosa): Societat materialista incapaç de valorar la bellesa.

Clown

Concepció rusiñoliana de l’artista. S’identifica amb l’ésser privilegiat que ha de treure la societat del seu immobilisme. Està convençut del seu món i la seva manera de viure.

Zaira

Utilitza el seu art (el cant) per transmetre la vida de l’artista i el sacrifici de la missió transformadora. La seva cançó està plena de ressonàncies decadentistes.

Joanet

Pertany al món de la prosa, però és l'únic que es planteja la possibilitat d’escapar-se del món en què viu.

El nus i el desenllaç

En les escenes VI i VII, el Clown i la Zaira mantenen diàlegs amb el Joanet. El Clown defensa la vida de la faràndula, mentre que entre la Zaira i el Joanet sorgeix un enamorament impossible. La Zaira és com un «núvol d’estiu» i el Joanet és com «l’heura atrapada».

Final de l’obra (IX): La Zaira canta i ningú aplaudeix. L'alcalde els fa fora. El Clown sentència: «No en tastareu de poesia, us condemno a la prosa eterna, us condemno a la tristesa perdurable». Rusiñol ataca la burgesia per la seva manca de sensibilitat estètica i reclama el reconeixement de l’art.

Llenguatge i estil

En aquesta època es produeix una recuperació de la llengua catalana. Rusiñol opta per una llengua literària entenedora i un registre col·loquial.

Registre col·loquial

Utilitzat per la gent del poble per reflectir l'oralitat:

• Col·loquialismes: arcalde, arcoves, aixís, allavores, istiu…
• Castellanismes: menos, modo, riendes, retrato, cocodrilo, plátanos, enterro…
• Sintaxi i frases fetes: Ús de construccions orals i expressions com «per ser ric se’n té de ser de mena».

Registre elaborat

Apareix en les acotacions i en els personatges del món de la poesia, amb un lèxic curat, figures retòriques (comparacions, símbols, hipèrboles) i ironia. L'obra es pot llegir en clau realista-costumista però també simbolista, combinant tradició i modernitat.