Anàlisi de l'obra 'Enterrament a Ornans' de Courbet

Descripció formal de l'obra

A Enterrament a Ornans hi trobem el predomini de la pinzellada per damunt del dibuix, característica del realisme. L'obra és un llenç de grans dimensions, de forma apaïsada i de composició tancada, amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre. El quadre presenta una composició bastant estàtica, gairebé sense acció. Courbet mostra l'escena sense cap tipus d'idealització. La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap mena de jerarquia espacial. L'únic element que s'eleva sobre la resta és la creu, que trenca la uniformitat del paisatge del fons. El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric. A l'esquerra, apareixen la majoria de les autoritats civils i eclesiàstiques, recognoscibles pels seus vestits, i a la dreta, la resta del poble, familiars i veïns.

És un oli sobre tela en el qual predomina la gamma de colors negres, que contrasta amb els vermells combinats amb l'ocre. Pel que fa a la llum, Courbet intenta reproduir una llum de bon matí, una llum real. Quant a l'expressivitat, és un quadre no gaire expressiu de forma global, però, no obstant això, podem observar la cara de cada personatge, que ens mostra una expressió individual. El quadre ens marca un centre, sobretot entre el capellà i l'home del davant. Tot i que no és un centre geomètric, hi ha un altre punt que marca el centre: la gran horitzontalitat, tot va cap al centre (la creu, les mirades, el trencament de les muntanyes, etc.). La composició és a mode de fris, allargat, amb l'acció que transcorre. Tots estan al mateix nivell.

Significat i funció

Significat

L'originalitat d'aquesta obra rau en la manera de tractar el tema: tal com és realment, no sense un cert to de denúncia provocadora. Un romàntic l'hauria idealitzat amb dolor als protagonistes i dramatisme. Els personatges de l'obra estan disposats segons com es feia dins dels temples en aquells temps: els homes a l'esquerra i les dones a la dreta.

Funció

L'objectiu era pintar un esdeveniment real, un enterrament, plasmar la realitat sense embellir-la. El seu destí era ser exposat al Saló de 1850 i ser venut. Tot i la crítica tan dura i les caricatures per ridiculitzar el quadre, va rebre una medalla.

Models i influències

Va rebre influència dels mestres holandesos (Hals i Rembrandt), dels venecians (Veronese i Giorgione) i d'espanyols com Ribera, Zurbarán, Murillo i Velázquez. De l'escola de Barbizon aprèn a prestar atenció als mínims detalls. Va influenciar Monet i la seva recerca de la realitat amb l'estudi de la llum.