Lloc i any de defunció: La Tour-de-Peilz (Suïssa), 1877
Títol: Un enterrament a Ornans
Any de creació: 1849
Tècnica: Oli sobre tela
Context històric:
Presentada al Saló de París de 1850, però rebutjada.
També rebutjada a l'Exposició Universal de París de 1855.
Courbet munta una mostra paral·lela: Pavelló del Realisme.
Ubicació actual: Museu del Louvre, París.
1.2. Formació i influències
Es forma artísticament a París, al Louvre, on aprecia la pintura barroca.
A partir d'això, inicia el realisme pictòric.
És considerat perillós per participar en la Revolució de 1848 (idees socialistes) i s'exilia a Suïssa el 1873.
2. Descripció de l'obra
2.1. Composició i elements
Representa un enterrament d'un pagès d'Ornans a l'alba.
Hi veiem, sense cap mena de jerarquització, diferents personatges: les ploracosses, el mossèn i altres clergues amb els escolanets, els macers (portadors de les maces de processó) i altra gent del poble.
La fossa del difunt centra la composició, juntament amb un grup d'homes que l'envolten, d'entre els quals destaca el personatge que està de genolls.
Estètica oberta i horitzontal, a la manera de fris; només hi sobresurt la creu processional.
Predominen les línies verticals.
Gamma cromàtica molt limitada als colors marrons (els de la terra) i als negres (el dol), només trencats pel blanc dels esclesiàstics, les còfies de les dones del poble i el gos.
Tractament de la llum natural propi de les hores de l'alba, quan les ombres encara no són gaire marcades.
Pinzellada solta que predomina per damunt de la linealitat pictòrica.
3. Anàlisi de l'obra
3.1. Innovacions tècniques i temàtiques
Utilitza els elements tècnics que ja s'havien consolidat en la pintura anterior i fa un pas endavant amb la temàtica.
Tria una composició trivial, quotidiana.
El tractament temàtic i l'interès per presentar l'escena amb la màxima naturalitat (paisatge i personatges), sense idealitzar, amb la supressió de qualsevol element anecdòtic irrellevant i decoratiu, fan d'aquesta obra un manifest pictòric del realisme.
3.2. Trencament amb la tradició
Fins aleshores, la pintura anomenada de gènere, que incloïa la temàtica quotidiana, havia tingut un format reduït. En aquesta obra, el format adopta les proporcions que es destinaven a les grans composicions, de tal manera que els personatges assistents a l'enterrament són de mida natural.
A més, trenca amb la tradició de representar la mort com a quelcom espiritual.
3.3. Context social i polític
Tot i que tractava de ser imparcial en les obres, aquesta posició ja implicava actituds polítiques pròpies de la militància socialista del pintor.
El fet de tractar una escena popular de la mateixa manera que una composició grandiloqüent ja va ser tota una revolució dins l'art.
El liberalisme burgès continua vetllant pels seus interessos, mentre que el proletariat consolida un pensament polític propi, encaminat a millorar la seva situació laboral (esclavatge) i proposar alternatives socials sòlides.
Era l'època de Marx, Engels...
4. Influència i llegat
És un al·legat de la pintura realista com a moviment que es distancia del romanticisme, obviant qualsevol element simbòlic.
El seu art, que mostra la realitat tal com és, l'apropa a pintar gent senzilla del camp.
No només va influir en artistes de la seva generació (Millet i Daumier), sinó també en artistes impressionistes i avantguardistes.
