Quina és l'obra més coneguda de Salvador Espriu?

El text indica que La pell de brau és el llibre que va tenir més ressò. És poesia realista amb to èpic o didàctic i es considera un exemple de combat ideològic.

Què és Sinera en l'obra d'Espriu?

Sinera és el mite particular que Espriu va crear com a anagrama d'Arenys de Mar. Hi situa gran part de la seva literatura.

Per què Espriu va escriure Antígona el 1939?

Va escriure Antígona després de la caiguda de Barcelona, utilitzant el mite grec per transmetre un missatge de perdó i reconciliació entre els lluitadors.

Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)

Resum

Document que presenta la trajectòria literària de Salvador Espriu (1913-1985), des dels seus primers llibres als anys trenta fins a la seva obra final. Repassa els temes principals: la unitat dins la diversitat, el mite de Sinera, la influència de la Guerra Civil i la reconciliació, i el realisme de La pell de brau. L'estudiant hi trobarà el context biogràfic i les característiques de la seva obra.

Punts clau

Espriu va buscar la unitat dins la diversitat: molts gèneres i tècniques, des de la lírica fins a la satírica i la didàctica.
Va crear el mite particular de Sinera, anagrama d'Arenys de Mar, i va assimilar el Llibre dels Morts egipci, la Bíblia i la mitologia grega.
L'any 1939, després de la caiguda de Barcelona, va escriure Antígona com a missatge de perdó i reconciliació.
Cementiri de Sinera és el seu primer llibre de poesia, on evoca el món destruït per la guerra.
Les cançons d'Ariadna recuperen en vers satíric el món arenyenc i es relacionen amb el corrent desmitificador.
La pell de brau és una obra de poesia realista amb to èpic i didàctic, centrada en la Península Ibèrica i en la tolerància.

Posa't a prova

Salvador Espriu: Un Escriptor Multifacètic (1913-1985)

Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Dos eixos principals: la recerca de la diversitat (molts gèneres i tècniques compositives) i l'aspiració a la unitat.

Josep M. Castellet: va dir que Espriu podia assimilar culturalment l'herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts a l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició jueva i la mitologia grega. Espriu crearia el seu mite particular de Sinera (anagrama d'Arenys de Mar).

Varietat literària: lírica, elegíaca, satírica, didàctica.

Jove Narrador als Anys 30

Llibre en castellà: Israel (recull d'estampes bíbliques). Després va anar a la UB, on va conèixer el poeta Rosselló-Pòrcel.

1932: Laia, novel·la-retaule d'ambientació marinera.

Enllaçarà amb el corrent satíric i desmitificador (com Llorenç Villalonga), enllaç confirmat en els magnífics contes d'Ariadna al laberint grotesc.

Passava a ser un món de ninots antipsicològics on l'autor movia els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) mou els dels homes en el teatre del món, imatge barroca per excel·lència.

Guerra Civil i Reconciliació

Mort de Rosselló per malaltia, present en les dues últimes proses, va simbolitzar la tragèdia de la destrucció. 1939: després de la caiguda de Barcelona, va escriure Antígona. Avançant-se en l'ús del mite grec que faran dramaturgs com Anouilh. Espriu el va utilitzar per a vehicular un missatge de perdó i de reconciliació entre lluitadors.

El Poeta i el Seu Poble

Estudiant brillant, llicenciat en dret i història amb estudi de llengües clàssiques, volia ser professor d'egiptologia a la U. Autònoma, això va quedar truncat pel conflicte civil. La mort del seu pare (1940) el va obligar a treballar en la notaria d'Antoni.

Primer llibre de poesia: Cementiri de Sinera, on va evocar dies i sols perduts, el món destruït per la guerra.

Les cançons d'Ariadna: va recuperar en vers satíric el món arenyenc. Primera història d'Esther: autèntic cim de la literatura catalana de postguerra. El caminant i el mur i Final del laberint, formen el cicle líric. On segueix els principis de la teologia negativa, segons la qual Déu seria el nom del no-res, la negació del que existeix. Assaig de càntic en el temple: tensions del poeta i el seu poble.

Espriu i el Realisme: La Pell de Brau

La pell de brau (llibre amb més ressò), poesia realista, to èpic o didàctic, exemple de combat ideològic. En La Pell, Espriu hi abocava reflexions sobre la diversitat i tolerància, va adquirir un caràcter emblemàtic com a discurs cívic, centrant el punt de vista en la Península Ibèrica.

Geografia Espriuana

Lavínia, Alfaranja, Konilòsia, Sepharad.

Últims Llibres i Llegat

Les roques i el mar, el blau. Per a la bona gent. Abans de morir va enllestir una última versió de la seva obra, aspiració a la unitat des de la diversitat: riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i de fons.

Entrevista: Reflexions sobre la Vida i l'Art

Vida: tristesa, pessimisme, perfeccionista, discret, home sense biografia, humil, fèrtil, lluitador.

Poesia: ratlles a l'art, escriptor, no poeta.

Fets: morts familiars (2 germans, pare i Rosselló), la malaltia (3 anys al llit), creuer pel mediterrani (fa amistat amb R., descobreix i viu profundament les cultures clàssiques, influència egípcia: el llibre dels morts, la Bíblia, la cultura grega), la Guerra Civil (canvi de gènere literari: del teatre a la poesia, pateix exili interior, reivindicació catalanista i visió apocalíptica del món amb l'energia nuclear.