Anàlisi de l'obra Els jugadors de cartes de Cézanne

Fitxa Tècnica: Els Jugadors de Cartes

Autor

Paul Cézanne

Cronologia

1893

Estil

Postimpressionista

Tècnica

Oli sobre tela

Tema

Escena costumista o de gènere

Localització

Musée d'Orsay (París)

Context Històric

La segona meitat del segle XIX va veure l'inici de la Segona Revolució Industrial. A partir del 1870, noves fonts d'energia com l'electricitat i el petroli van començar a disputar el protagonisme al carbó. També van aparèixer noves indústries, mentre que les tradicionals es van transformar per mitjà de procediments innovadors.

L'imperialisme es trobava en la fase d'implantació, que finalitzaria el 1914. Pel que fa al món obrer, van sorgir noves formes d'organització dels treballadors i tensions derivades de les seves relacions. Va ser en aquest context que la Segona Internacional va assolir el seu zenit.

Al mateix temps, es va iniciar el sistema d'aliances previ a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Culturalment, París era el gran centre de l'art i on es gestaven totes les novetats. La religió va perdre importància, i el canvi de mentalitat, juntament amb les noves tecnologies, va influir en l'art: fotografia, teoria del color de Chevreul, nous materials, etc. L'art ja no buscava el realisme i donava més importància al color.

El segle XIX va acabar amb el Postimpressionisme, on s'emmarca la principal obra de Paul Cézanne, i els simbolistes, que van donar entrada al segle XX amb moviments com el Fauvisme, el Cubisme i altres avantguardes o "ismes".

Estil

L'obra és d'estil postimpressionista, un moviment pictòric que va aparèixer a França a finals del segle XIX. Inclou un conjunt d'artistes (Cézanne, Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec) que van partir de l'Impressionisme, però que van abandonar les seves limitacions i van evolucionar cap a formes personals que prefigurarien l'art del segle XX.

Descripció Formal

És un quadre realitzat en oli sobre tela. Mostra dos homes asseguts davant d'una taula, enfrontats, jugant a cartes.

La composició és tancada i lleugerament asimètrica. L'ampolla marca l'eix de simetria, però no està ben bé al mig del quadre. El jugador de la dreta té una part del cos fora del quadre. Es podria dir que és una falsa simetria.

Enmig dels dos homes es pot dibuixar un triangle invertit que uneix els ulls dels jugadors i les seves mans, el lloc on miren els dos jugadors. Predomini de les línies verticals, que queda equilibrat amb l'horitzontalitat de la taula.

Rebutja la idea de representar l'espai real tal com és, però dóna una sèrie d'elements referencials per situar l'acció. Cézanne descompon qualsevol forma en una estructura interna (cilindres, cons, esferes...). L'obra està concebuda a partir de volums geomètrics, i amb aquestes figures construeix masses i volums.

Cézanne entén la pintura com una investigació científica i intenta destacar el seu relleu modelant mitjançant el color i els contrastos de tons càlids i freds.