Anàlisi de l'obra de Mercè Rodoreda i la poesia actual
La psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda
La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seua biografia, marcada per la Guerra Civil i l'exili. L'autora utilitza la novel·la psicològica com a eina principal per explorar la condició humana.
Les protagonistes, que solen ser dones, tenen una personalitat singular i presenten una descripció psicològica detallada. La societat les oprimeix, i només són lliures en el seu món interior, en el terreny dels sentiments i les sensacions. El món extern les ofega, mentre que l'intern busca un equilibri personal.
El desequilibri sol nàixer de l'amor, un amor angoixant on s'entrellacen:
- L'amor físic
- El trauma sexual
- L'amor maternal
- L'enyorança del passat
A través del monòleg interior i del discurs indirecte, els personatges expressen els seus pensaments més íntims. L'evolució psicològica de les protagonistes reflecteix, alhora, l'evolució de l'autora:
- Aloma: representa la pèrdua de la infantesa.
- La plaça del Diamant: representa la maduresa i la pèrdua de la joventut.
- La meva Cristina i altres contes: representa la vellesa.
- Mirall trencat: representa la mort.
Característiques bàsiques de la poesia actual
Als anys 70, amb el canvi polític, se supera la poesia realista inclinant-se cap al simbolisme i l'experimentalisme. Podem concretar certes característiques de la poesia actual:
- Reflexió sobre l'escriptura: incorporant nous materials i llenguatges com la música o la pintura.
- Connexió amb la tradició: enllaça amb la poesia anterior no realista (simbolisme, surrealisme).
- Funció evocadora: la paraula poètica passa a ser utilitzada per evocar i suggerir.
- Subjectivitat: reflecteix la visió personal del poeta en els poemes.
- Innovació temàtica: tracta nous temes des de punts de vista innovadors.
Durant els anys 80, la poesia continuà amb la mateixa línia. Als anys 90, els poetes donen més importància a l'autobiografia i els poemes es tornen més breus. En els últims anys, el panorama poètic s'ha anat ampliant, esdevenint més complex i divers.
Tots els autors tenen en comú el fet de partir de la seua pròpia experiència, aquella que ells mateixos han viscut en el passat.