Anàlisi de l'obra política de Frida Kahlo: Simbolisme i Guerra Freda

Anàlisi de l'obra: L'autoretrat polític de Frida Kahlo

L’autora s’autoretrata amb una cotilla de cuir davant un paisatge dividit en dues parts: la part pacífica de la terra i la part amenaçada per la destrucció.

A la part pacífica hi trobem rius blaus, el colom de la pau i els països comunistes, l’URSS i la Xina, representats al globus terraqüi. La part fosca, en canvi, està travessada per rius de sang, l’explosió d’una bomba nuclear i l’àguila americana amb el cap de l’Oncle Sam, que és la personificació dels Estats Units i l’imperialisme.

La salvació és encarnada en el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àguila imperialista. Dues mans enormes, una d’elles amb l’ull de la saviesa al centre, simbolitzen el comunisme i aguanten l’artista de manera que no necessita les crosses.

El significat dels colors

• Vermell: associat al perill.
• Negre: associat a l’imperialisme.
• Blau: associat a la serenitat.
• Groc i colors clars: vinculats positivament al marxisme.

Context històric

Frida Kahlo neix a Mèxic l’any 1907 i mor als 47 anys en plena Guerra Freda. La seva vida va estar marcada pel patiment que reflecteix a les seves obres. L’obra a comentar se situa en plena Guerra Freda, un conflicte polític i ideològic entre els Estats Units (capitalista) i l’URSS (comunista). Durant aquesta guerra, a més a més, es van produir diversos conflictes polítics i militars entre els quals destaquen: el bloqueig de Berlín, la Guerra de Corea, la crisi dels míssils i la Guerra del Vietnam.

Funció de l'obra

Aquesta obra tenia, per a Frida, la funció de refugiar-la en les poques coses que li alleugerien el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució i la pintura. A més a més, també volia ser útil a la causa comunista i difondre els seus valors polítics.

Models i influències

L’obra de Frida Kahlo és extremadament personal i la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. Tenia un gran interès en l’art precolombí i el realisme social. Comparteix la temàtica social i política amb el muralista Diego Rivera, amb qui, a més a més, va casar-se, i amb José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. André Breton va qualificar l’art de Frida com a surrealista, però ella mai va acceptar aquesta etiqueta.