Palau de la Música Catalana (Lluís Domènech i Montaner, 1905-1908)
Estil: Modernisme català.
Tècnica: Arquitectura arquitravada i de voltes en ferro, pedra i totxana; acabats de rajola, estucs, vidre i escultures tallades en pedra.
Dades: 1305 m², planta irregular, 2 pisos.
Context: Encàrrec de Joaquim Cabot (president de l'Orfeó Català). Millor edifici de Barcelona el 1908.
Simbolisme: Al·ludeix als tres grans conceptes: modernisme, catalanisme i música.
Casa Milà (Antoni Gaudí, 1906-1910)
Estil: Modernisme català.
Tècnica: Arquitectura arquitravada en ferro i pedra del Garraf; acabats en ceràmica, ferro forjat i vidre.
Dades: 1600 m², planta irregular, 5 pisos.
Context: Encàrrec de la família Milà-Segimon.
Característiques: Planta lliure, gegantina al·legoria al mar i exemple d'arquitectura biomòrfica.
Pavelló Alemany (Mies van der Rohe, 1929)
Estil: Racionalisme.
Tècnica: Arquitectura arquitravada en estructura d'acer; acabats en marbre travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia, ònix daurat de l'Atlas, acer cromat i vidre.
Dades: 1000 m².
Context: Recepció d'Alfons XIII. Reconstruït entre 1983-1986 per Oriol Bohigas.
Casa Kaufmann / Casa de la Cascada (Frank Lloyd Wright, 1936-1939)
Estil: Organicisme.
Tècnica: Arquitectura arquitravada en estructura de formigó armat; acabats en pedra natural, vidre i tancaments d'alumini.
Dades: 495 m², planta irregular en 3 nivells.
Context: Fayette, Pennsilvània (EUA). Encàrrec de 1935 per la família Kaufmann de Pittsburgh. Evidencia les prairie houses.
Escultura
Formes úniques de continuïtat en l'espai (Umberto Boccioni, 1913)
Estil: Futurisme.
Tècnica: Original en guix, 4 còpies en fosa de bronze.
Dades: 111 x 88 x 40 cm.
Context: Relacionat amb el poeta Filippo Marinetti. És una al·legoria de l'home futurista.
El profeta (Pablo Gargallo, 1933)
Estil: Poscubisme-expressionisme.
Tècnica: Fosa en bronze a la sorra.
Dades: 235 cm. 7 còpies i 3 proves d'artista.
Simbolisme: "Gran profeta". Al·legoria del presagi que anuncia la tragèdia (dictadures i Segona Guerra Mundial).
Nit de lluna (Leandre Cristòfol i Peralba, 1935)
Estil: Surrealisme.
Tècnica: Assemblatge d'objectes (objet-trouvé).
Dades: 40 x 42 x 22 cm.
Context: Museu d'Art Jaume Morera (Lleida) i còpia al MNAC.
Simbolisme: Ou de sargir, fus de filar, peça circular. Referències a la infantesa, la "magdalena de Proust" i l'aurèola astral del pare.
Dona i ocell (Joan Miró, 1981-1982)
Estil: Surrealisme.
Tècnica: Buidat de formigó i recobriment de trencadís ceràmic (col·laboració amb Joan Gardy Artigas).
Dades: 22 x 5,3 m.
Context: Parc de Joan Miró, Barcelona.
Característiques: Forma biomòrfica. Homenatge a Gaudí mitjançant l'ús del trencadís.
