Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Grec: Altar de Zeus, Kouros/Kore i Guerrers de Riace

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

Títol: L’Altar de Zeus a Pèrgam. Autor: Desconegut. Cronologia: Segle IV a.C.

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a.C. va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

Estil: Grec Hel·lenístic. Sistema constructiu: Arquitravat. Localització: Acròpoli de Pèrgam.

Materials: Marbre blanc.

Anàlisi formal

Planta

La seva planta és quadrada i està envoltada per una columnata jònica. Té una escalinata a la part frontal que fa que l’altar tingui forma de U. A la part baixa envoltava el podi, que conduïa a un pati interior on hi havia l’altar on es feien els sacrificis.

Alçat – Elements de suport

Les columnes són d’ordre jònic i és perípter. El fris es troba sota les columnes, així doncs, és un element de suport; és un fris continu d’alt relleu. Els seus murs no són molt gruixuts.

Elements suportats

La seva coberta és plana i està decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics.

Elements exteriors/interiors/decoratius

Destaca el fris continu que fa de suport de l’altar i un fris al pati inferior esculpit amb temàtica religiosa. Entre les columnes hi havia petites escultures.

Estil

L’Art Hel·lenístic trenca amb la racionalitat de l’art clàssic, abandona l’escala humana i opta pel monumentalisme dels edificis. S’influencia per les cultures asiàtiques i també li dona importància als grups escultòrics, plasmen temes anecdòtics i busquen provocar sensacions immediates.

INTERPRETACIÓ

Significat

L’altar estava dedicat a Zeus, el déu més important dels grecs. Seguint l'estil hel·lenístic, era monumental per mostrar el respecte al déu suprem ordenador de l’univers: Zeus.

Estava construït a la part superior de l’Acròpolis de Pèrgam (Bergama a Turquia), sobre una terrassa a la qual s’accedia per una escalinata. Només es conserva la façana principal al Pergamonmuseum a Berlín, descoberta i traslladada pels alemanys el 1930.

Va ser encarregat pel rei de Pèrgam, Èumenes II, al segle II a.C., per commemorar la victòria contra els Gàlates (Celtes). Destaca el significat dels alt relleus del fris del podi que narra la Gigantomàquia, és a dir, la lluita dels déus de l’Olimp –que representaven l’ordre– contra els gegants –que representaven el caos i la irracionalitat.

En un dels detalls destaca la deessa Atena aixecant pels cabells al gegant Alcioneu, perquè sap que perdrà tota la força quan aixequi els peus del terra. Ell lluita per escapar-se amb les seves ales. La seva mare, Gea (deessa de la Terra), implora pietat sortint del terra i allargant el seu braç a la deessa. Però Victòria alada s’apropa per coronar Atena com a vencedora. Destaquen les figures amb cares descompostes, patètiques dels gegants en contrast amb la serenitat clàssica dels déus.

De fet, els relleus de l’Altar fan referència al mateix tema utilitzat pel Partenó: la Gigantomàquia. Això és degut al fet que el rei de Pèrgam –Èumenes II– volia ser tan important com Atenes ho va ser al segle V a.C., a l’època de Pèricles. Zeus és elegit com a model pel rei i Atena es converteix en la protectora del seu regne, com abans ho havia estat d’Atenes. El fris explicava que de la mateixa manera que els déus havien vençut els gegants i havien establert l’ordre al món, els grecs hel·lenístics havien triomfat sobre la barbàrie dels celtes invasors, i havien aconseguit la pau, l’ordre, la civilització. Els reis de Pèrgam volien ser els hereus culturals de l’Atenes clàssica.

Funcions

• Funció útil: Religiosa, ja que s'hi feien rituals i ofrenes al déu Zeus.
• Funció simbòlica: Propagandística del poder de Pèrgam i del seu rei Èumenes II, i per agrair les seves victòries als Gàlates (celtes). També per assolir l’herència cultural i l’hegemonia de l’Atenes clàssica.

AUTOR, MODEL, INFLUÈNCIES

L’Altar va ser construït al taller de Pèrgam, que es caracteritzà pel monumentalisme en arquitectura i la teatralitat i patetisme en escultura.

Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix el mateix esquema dels altars anteriors. Però el pòdium elevat amb el fris escultòric el fa original i creatiu.

Els relleus amb les escenes narratives serviran de model a la “Columna Trajana” romana. La teatralitat, dinamisme i gran expressivitat influiran sobre l’art Barroc del segle XVII.

KOUROS I KORE

Títol: Kouros d’Anavyssos i Kore del pèplum. Autor: Anònim. Cronologia: Segle VI a.C.

Context: Caiguda de la tirania a Atenes. Destrucció de Milet pels perses. Període d’èxits culturals: naixement de la poesia lírica (Píndar s’especialitza en èpica grega). Es realitzen els primers Jocs Olímpics. En Filosofia, pas del mite al logos.

Estil: Grec arcaic. Localització: Atenes (Grècia). Material: Marbre policromat. Tècnica: Talla. Tipologia: Figura dempeus. Cromatisme: Policromaria (abans estava pintada).

Anàlisi formal

Dimensions

Figura humana de proporcions més petites que les normals.

Volum

Escultura unifacial, tridimensional.

Composició

Línies mixtes, és una escultura simètrica.

Ritme

Figura hieràtica, és a dir, una figura rígida sense expressió.

Estil

Es tracta d’un art racional: simètric, geomètric, que segueix unes normes establertes. Es caracteritza pels braços units al cos, per la seva simetria i el seu hieratisme, pels ulls exageradament sortits i mirant avall, i un somriure arcaic.

INTERPRETACIÓ

Temàtica i significat

El Kouros d’Anavyssos representa un atleta guanyador d’uns Jocs Olímpics i la Kore del pèplum una sacerdotessa.

Durant la Grècia arcaica es van esculpir moltes figures masculines (com el Kouros) i femenines (com la Kore). Les figures masculines podien representar déus, escultures funeràries d’un personatge important o un atleta olímpic guanyador, com és aquest cas. Les figures femenines representen donzelles sacerdotesses d’un temple, que podien portar alguna fruita, animal o càntir com a ofrena als déus. Totes s’han trobat a santuaris o tombes.

Funcions

• Funció útil: Funerària i religiosa, ja que podien representar déus, sacerdotesses o bé formar part de l’aixovar funerari o ser una ofrena d’un temple.
• Funció simbòlica: Commemorativa, per recordar l’atleta guanyador o una persona a la seva tomba.

CONSIDERACIONS SOBRE L'AUTOR, MODELS I INFLUÈNCIES

Es desconeixen els autors. Tots tenien influències de les estàtues egípcies per la seva rigidesa, frontalitat, hieratisme i geometria de les formes. Les estàtues arcaiques aniran evolucionant cap a formes més naturals i donaran pas a les escultures clàssiques.

ELS GUERRERS DE RIACE

Títol: Guerrers de Riace. Autor: Desconegut. Cronologia: Segle V a.C.

Context: Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques, les quals van enfrontar els grecs amb els perses.

Estil: Grec clàssic. Localització: Museu Nacional de Calàbria (Itàlia). Material: Bronze a la cera perduda. Tipologia: Escultures dempeus en les quals predomina el contrapposto. Cromatisme: Escultures monocromades, d’un sol color.

Anàlisi Formal

Dimensions

Figures de proporcions humanes però una mica més grans.

Volum

Creades per ser vistes frontalment.

Composició

Línies rectes i destaquen per la seva asimetria, encara que la figura està en equilibri.

Ritme

Creades perquè donin la sensació d’un mínim moviment gràcies al contrapposto.

Estil

Les escultures pertanyen al Grec clàssic inicial, és a dir, són de transició entre l’època arcaica i clàssica. Es caracteritzen per ser un art racional (canons, proporcions), estètic (bellesa idealitzada), humanitzat (realisme, naturalitat) i sagrat (herois).

INTERPRETACIÓ

Tema i significat

Representen dos guerrers, un més jove que l’altre, nusos i armats i en actitud de marxa. Les dues escultures van ser trobades el 1972 enfonsades entre les restes d’un vaixell a les costes de Riace a Calàbria (Sud d’Itàlia).

Les dues estàtues eren força semblants. El guerrer amb els cabells llargs és molt més jove i arrogant; en canvi, el que portava casc és més gran, denota més experiència i un cert cansament.

Sembla ser que representaven dos herois de la Guerra de Troia que van combatre amb Aquil·les. Altres els relacionen amb guerrers de la Guerra de Tebes o altres amb els fills de Zeus (Castor i Polux). Són importants, ja que són uns dels pocs originals en bronze que han arribat als nostres dies.

Funcions

• Funció útil: Decorativa i religiosa, ja que representaven herois i servien per decorar un espai públic de la ciutat.
• Funció simbòlica: Commemorativa, ja que es tractava de recordar i honorar aquests guerrers herois per part de la seva polis.

AUTOR, MODEL, INFLUÈNCIES

Es desconeixen els autors de les escultures. Se sap que van ser dos escultors d’un mateix taller, segurament deixebles de Fidies. Les escultures deriven de les anteriors de l’època arcaica, ja que encara conserven la rigidesa, frontalitat i geometria del cos. Influiran sobre les escultures clàssiques posteriors i les hel·lenístiques fetes de bronze a la cera perduda.