Anàlisi de Personatges i Conflictes a la Novel·la: Laura, Teresa i Comarquinal

Anàlisi de Personatges i Context

1. La Laura: Idealista i Desil·lusionada

La Laura és d'orígens familiars desconeguts i sense mare. Ha estat educada per un pare liberal, culte i sensible, però també desordenat i il·lús. Ell li ha transmès el gust per la música i la lectura. És una noia il·lusa que s’ha creat un món ideal i té l'aspiració de ser estimada amb un amor pur i ideal. També idealitza el matrimoni i el seu marit, ja que és un hereu ric. Després es desil·lusiona i intenta trobar l'amor en la relació amb en Pere Gifreda, seguint el model de les protagonistes de les novel·les que llegeix (com *Madame Bovary* o *La Regenta*) i, com elles, fracassa.

Conflicte Central i Simbolisme

El conflicte de la novel·la neix quan la Laura es desil·lusiona amb com és realment el seu marit, amb la seva família i amb la societat de Comarquinal. Ella voldrà transformar inútilment en Tomàs, ja que és bastant incomprensiu. La boira és un símbol molt important en la ciutat de Comarquinal.

2. Comparativa de Personatges Femenins

Laura vs. Teresa

Pel que fa a la Laura i la Teresa, podem dir que són dos personatges bastant oposats. En canvi, la Beatriu s'assembla bastant a les dues.

Laura: La Barcelonina Idealitzada

• Laura representa una barcelonina, una dona atractiva i inexperta, però alhora idealista.
• El simbolisme del seu nom es pot relacionar amb Petrarca, que representa una dona idealitzada.
• L'autora la descriu «blava d’ulls i vestida sempre amb roba blanca».

Teresa: La Dona Reprimida

Parlant de la Teresa, podem dir que és una dona conformista, dedicada a les tasques domèstiques. En la frase de «verge de quaranta anys» fa referència al fet que la Teresa sempre ha reprimit els seus impulsos passionals. Vesteix roba fosca i passada de moda. Li té enveja i ràbia a la Laura.

Beatriu: L'Observadora Passiva

La Beatriu és coneguda com «l'avorrida», és un personatge que passa desapercebut, ningú es fixa en ella, excepte la Laura. Quant al seu simbolisme, el relacionem amb Dante, que s'associa a la idealització. Expressa més una potencialitat que no pas una realitat.

Anàlisi de Fragments Clau

c1: Arribada i Primeres Impressions

Aquesta part correspon a la primera part de la novel·la. La Laura acaba d’arribar a Comarquinal, a la casa dels Muntanyola. Tot seguit, la Laura va a canviar-se la roba que portava durant el viatge i per escriure a la seva cosina Maria. En aquest fragment ens apareixen les dues dones principals de la novel·la: la Laura (protagonista) i la Teresa (antagonista respectivament).

Pel que fa a Teresa, adopta una actitud de desconfiança cap a la Laura.

c1.2: El Contrast Sexual i Moral

La Teresa espia a la Laura a través del forat del pany. En aquesta escena es veuen actituds diferents quant a la sexualitat:

• TERESA: «verge de quaranta anys» reprimeix la seva sexualitat per les idees familiars, religioses, socials i morals. El suggeriment a la «mà resseca», la «boca contreta», la «suavitat conventual» i que el pit no ha rebut contacte del sol, mostren una oposició molt gran amb la Laura.
• Per exemple, «la nuesa rosada de la forastera», la roba brodada o l’autocontemplació al mirall, mostren a Laura com a dona jove, sensual, atractiva... La referència de l’anell mostra la il·lusió de la Laura pel casament.

La frase final de la Teresa mostra l’oposició entre elles dues: incompatibilitat entre el món, el refinament i les il·lusions de Laura, i el món, el resclosiment i la brutalitat de Comarquinal.

c2: El Clímax i la Fugida

Aquest fragment correspon a la última part de la novel·la. Tot just abans hi ha com una baralla entre la Laura, en Tomàs i la Teresa. La discussió es dona perquè la Teresa li confessa a la Laura l’amor que té per en Pere i li proposa encobrir l’aventura de la Laura i en Pere, amenaçant-la dient-li que no li dirà res al seu germà, en Tomàs. Però com la Laura no cedeix a l’amenaça d’en Teresa, llavors es desencadena la discussió.

La Confrontació Final

La Laura se sent una mica incòmoda per la pregunta que li fa en Tomàs acompanyada dels comentaris de la Teresa. La Teresa jutja la Laura per mentidera, però ella alhora és hipòcrita per mentir al seu germà. Tot i això, la Laura demostra el seu coratge en anar-se'n d’allà. La Laura es mostra confusa, indefensa davant d’ells, ja que els germans actuen com a superiors. La Laura decideix anar-se'n sense pensar-ho. Però això provoca que tant en Tomàs com la Teresa es sentin molestos i li diguin que si se’n va ningú no podrà dir que l’han fet fora, sinó que se n’ha anat per voluntat pròpia. La Teresa representa aquí la hipocresia tractant de quedar bé.

c2.2: La Llibertat i la Boira

Laura sent una llibertat bastant gran en fugir d’allà i endinsar-se pels carrers. Penso que la boira fa referència a deixar les coses enrere i tractar de fugir. És com si se’n va de Comarquinal i deixa tot el que li pertorba enrere.

Temes Transversals

Intolerància – Contraposició entre Barcelona i Comarquinal – Malcasada – Falsa religiositat

Vocabulari Anglès (Phrasal Verbs)

Break down: averiarse, estropearse / Break in: entrar a robar, interrumpir / Break into: introduir-se, meterse en / Break out: desatarse, estallar / Break up: rompre, tallar, deixar (relació) / Bring about: provocar, suposar / Bring back: tornar, retornar / Bring up: relucir, mencionar, criar / Call off: suspendre, cancel·lar / Carry on: seguir, continuar / Charge with: acusar de / Check out: fixar-se en / Check up on: controlar / Cheer up: animar, alegrar / Come across as: semblar.