Anàlisi de Personatges i Símbols del Teatre d'Idees

Personatges Clau i Conflictes Ideològics

Bàndol Republicà i Partidaris del Foraster

• Romanill: Home alt i ben fet, pastor d'ovelles. Republicà i partidari del Foraster.
• Bràulia: Esposa de Romanill. Dona petiteta.
• Senyor Vicenç: Veterinari del poble. Republicà i partidari del Foraster.
• Bartomeu: Home de mitjana edat amb barba, sempre riu francament. És un jornaler republicà, amic de Manso i partidari del Foraster.

Bàndol Conservador i Carlí

• Manso: Home de mitjana edat, ros, joiós, amb bigoti. La beguda l'ha envellit i degenerat. És carlí, tot i que no es considera religiós.
• Pere Amat: Espòs de Juliana i pare de Cecília. Propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós i partidari de la religió catòlica. Està al bàndol de Mossèn Gregori juntament amb Joan Gatell. És molt estricte amb la seva filla.
• Juliana: Esposa d'Amat i mare de Cecília. Dona de mitjana edat. Partidària de l'Església i les seves creences, però davant els conflictes amb el seu marit i la seva filla, intenta calmar les coses, mostrant-se una mica més neutral.

Personatges Neutrals o en Transició

• Vergés: Mestre del poble. No es veu clarament de quin bàndol està, però es decanta pel de Cecília, ja que se l'estima i faria el que fos per ella. Podríem dir que és com Juliana, una mica neutral: ni religiós ni ateu.

Líders Ideològics i Figures Centrals

• Mossèn Gregori: És el rector del poble. Tot ho justifica amb la religió. Té molta fe en Déu i no creu en res més.
• Foraster: Amic de Cecília. Enginyer i viatjant. Home amb idees clares, no és religiós i creu en una solució “no religiosa” per a la falta d'aigua. Valent, calmat, coratjós, realista. Manté una posició cientificista.
• Joan Gatell: El batlle del poble. És religiós, marit de Trinitat i amic d'Amat. No és tan radical com Amat i, cap al final, obrirà els ulls i es decantarà pel bàndol del Foraster, adoptant idees totalment diferents a les del seu amic.
• Trinitat: Esposa de Joan Gatell. Molt religiosa, amiga de Juliana i està d'acord amb el rector en tot allò que diu.
• Cecília: Filla d'Amat i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Té les idees molt clares i és capaç de tot per dur-les a terme. Està totalment en contra de les idees de l'Església, cosa que li comporta enfrontaments amb els seus pares. És partidària del Foraster, per això al final se'n va amb ell. És una jove rebel i inconformista que lluitarà per a la col·lectivitat, alhora que es rebel·la individualment com a filla i dona contra l’autoritarisme i la violència del seu pare, cacic del poble i símbol de l’immobilisme social i estructural més recalcitrant.

Context Literari: Teatre Simbolista i d'Idees

El Teatre Simbolista

El teatre simbolista es basa en el simbolisme, que s’aprecia en la caracterització dels personatges, en el llenguatge i els recursos literaris utilitzats (l'art total), per tal de remarcar la poeticitat del moment amb metàfores centrals. Pel que fa als personatges, se’ns imposen com unes figures que tenen una entitat representativa.

A més, presenta un caràcter més pessimista i escèptic que el teatre d’idees, evitant la idealització excessiva i aproximant-se a una visió més real de la complexitat de la vida i la recerca de la felicitat. Maurice Maeterlinck serà un dels principals influenciadors d’aquest teatre.

El Teatre d’Idees

El teatre d’idees posa en qüestió les actituds hipòcrites de la societat establerta. Es caracteritza per l’autorealització individual del personatge, que ha de prendre la decisió de tallar amb els lligams morals i afectius per ser ell mateix.

Aquesta característica permet al personatge expressar les seves resolucions vitals i reflectir els conflictes i la crítica social entre l’individu i la massa (l'artista contra la societat).

És un teatre compromès ideològicament i no és complaent. No sorprèn, per tant, que una part del públic es resistís a acceptar aquest teatre regeneracionista.

Anàlisi dels Símbols Centrals

L'Aigua: Entre l'Immobilisme i el Progrés

Al diàleg final entre Vergés i Cecília, Cecília li diu a Vergés que es quedi entre les aigües encantades (que representen les forces immobilistes). Vergés respon que ella marxa cap a unes aigües tèrboles i sorolloses tan estèrils com les seves. És a dir, per a Vergés, la decisió de Cecília és inútil, ja que no aconseguirà res.

En canvi, Cecília vol arriscar i progressar lluny de les aigües encantades i de les gallines, que representen el poble incapaç de superar-se i de convertir la seva vida en un acte de creació personal deliberat.

L'Ocell: Llibertat i Rebel·lia

Per a Vergés, Cecília és una àliga tancada en un galliner (pel seu caràcter tan diferent al de la gent del poble), i Cecília diu que li agradaria tenir ales per dominar el món (per regenerar la societat, ser lliure...).

Per aquest motiu, quan Cecília abandona el poble diu que l’àliga abandona el galliner per sempre, perquè vol ser lliure i no estar lligada ni a l’autoritarisme del seu pare ni a la ignorància del poble, i marxa en la recerca del progrés.

La Tempesta: El Senyal Diví

La tempesta esdevé un símbol en el moment que acaben el discurs del Foraster, informant sobre els possibles projectes per acabar amb la sequera, i el discurs de Mossèn Gregori, que diu que les Aigües del Gorgs són sagrades.

Una vegada acabat el discurs d’aquest últim, comença a ploure i hi ha una tempesta, la qual cosa és identificada pel poble com un senyal de Déu per no fer cas a les paraules del Foraster i seguir amb les seves creences religioses.