Qui és Manelic a Terra Baixa?

Manelic és un pastor senzill, pobre i ingenu que viu amb el seu ramat. Té un cor pur, somnia amb mons ideals i, al llarg de l'obra, evoluciona fins a matar el llop i salvar Na Marta, ell mateix i el poble.

Què és una locució nominal?

És una locució el nucli de la qual és un nominal, que normalment s'ha transmès de generació en generació. Per exemple, «caixa negra».

Anàlisi de personatges de Terra Baixa i terminologia de les locucions

Q: Quina relació té Sebastià amb Na Marta?

Sebastià està enamorat de Na Marta, però també vol casar-la amb Manelic per sufocar els rumors i poder pagar les hipoteques. Es mou per les passions de l'amor, l'odi i les enveges.

Resum

El document ofereix una definició de les locucions gramaticals (verbals, adjectivals, adverbials i nominals) amb exemples, i després analitza els personatges principals de l'obra Terra Baixa de Guimerà: Manelic, Sebastià i Na Marta. Explica la seva evolució, les seves motivacions i el paper que tenen en el conflicte de l'obra.

Punts clau

Una locució és un grup de mots que té el valor sintàctic d'una sola paraula.
Hi ha quatre tipus de locucions: verbals, adjectivals, adverbials i nominals, cadascuna amb un nucli diferent.
Manelic és un pastor senzill i ingenu que evoluciona al llarg de l'obra i acaba matant el llop.
Sebastià és un personatge tancat, atrapat entre l'amor per Na Marta i la necessitat econòmica d'un matrimoni de conveniència.
Na Marta passa de ser un personatge indefens a sentir-se forta i enfrontar-se al seu antic possessor gràcies a la seva entesa amb Manelic.
L'obra reflecteix la injustícia del caciquisme rural, amb l'enfrontament final entre Manelic (el bé) i Sebastià.

Posa't a prova

Terminologia Gramatical: Locucions i Significats

La terminologia prové de la formació de significats a partir de les locucions gramaticals, que són els mots que serveixen per a connectar sintagmes, o coordinar i subordinar. Però també anomenem locució a un grup de mots que té el valor sintàctic d'una sola paraula (per exemple, «aixecar la camisa»).

Tipus de Locucions

Locucions Verbals: Nucli: verb que aporta un significat metafòric a la locució.
Locucions Adjectivals: Nucli: adjectiu darrere del qual normalment hi ha un complement preposicional (per exemple, «nou de trinca»).
Locucions Adverbials: Classes de mots generalment diferents de l'adverbi, però que modifiquen sintagmes verbals o oracions i que es poden substituir per un adverbi (per exemple, «de bon matí»).
Locucions Nominals: Nucli: nominal, que normalment per costum han anat passant de generació en generació (per exemple, «caixa negra»).

Anàlisi de Personatges: L'Obra "Terra Baixa"

Manelic

És un pastor senzill i pobre, ingenu i simple, com es veu al principi de l'obra quan el venen a cercar del camp, vora el seu ramat d'ovelles, sense preocupacions i amb una vida senzilla. Té un cor pur, ja que al principi no pensa malament d'en Sebastià i acabarà odiant-lo. Manifesta el gust de Guimerà pels marginals. Somnia amb mons ideals, que s'enfonsen quan arriba a la realitat de Terra Baixa, però no sense lluitar. És un personatge amb sentiments primaris, passions elementals i amb un punt de rebel·lia.

És un personatge obert, ja que evoluciona en dues etapes:

Abans d'entrar en escena: Altres personatges el presenten com «aquell beneit de pastor». La seva aparició ratifica el concepte anterior i ho demostra la seva manera de viure la vida, com quan plora perquè enyora el seu ramat.
Després de l'evolució: Tira per terra l'opinió anterior d'ell (quan explica l'assumpte de l'aparellament). Es mostra com una persona que té el do de la paraula i comença a despertar l'interès de Na Marta: «Déu meu, si sembla un altre!». A partir de la visió del llumet darrere la cortina, el duet i la sospita, es desencadena el procés de planificació d'En Manelic i precipita el drama.

Aquest fet es corrobora quan:

Vol saber: La gent fa comentaris que vol saber què volen dir («Marta és una fresca»). Aquesta incomprensió dura fins a l'escena VIII del segon acte.
Vol anar-se'n: Els dos esposos se sinceren, es barallen i comencen a convertir-se en una veritable parella.
Vol anar-se'n tots dos a la muntanya: Propòsit frustrat per Sebastià.
Mata el llop: Capgira els rols dels protagonistes masculins; Manelic es converteix en el botxí de l'amo. A més de salvar Na Marta i a ell, salva també el poble.

Sebastià

Personatge tancat, més complex, ja que es mou per les passions de l'amor, l'odi i les enveges, a diferència d'en Manelic, que és molt més senzill. Està atrapat entre la passió per Na Marta i l'emergència de resoldre la seva situació econòmica amb un matrimoni de conveniència. Vol casar Na Marta amb en Manelic per sufocar els rumors i poder pagar les hipoteques, però també es troba enamorat de Na Marta. És massa feble per decidir-se i lluita desesperadament per conservar-les totes dues.

Té una posició privilegiada: és l'amo de tot, l'hereu, propietari de les terres i de la gent. Ho observem en moltes escenes en el tracte que té sobre els altres. És un personatge mesquí, l'encarnació del mal. Terra Baixa també reflecteix la injustícia del caciquisme rural. S'exemplifica en l'enfrontament al final de l'obra amb en Manelic (el bé), on guanya el pastor (desig de justícia universal).

Marta

Personatge obert, en ella es veu reflectida la condició de l'autor com a fill natural. Canvia la seva opinió damunt d'en Sebastià (acaba odiant-lo). Comença essent la dona que tothom insulta; quan apareix, es mostra antipàtica. A Manelic, al principi el rebutja i al final acaba estimant-lo. A poc a poc anem coneixent la seva tragèdia: infantesa de captaire, mort de la mare, generositat de l'amo cap a ella i el pare adoptiu.

Amb la mort d'aquest i l'absoluta soledat, es converteix en concubina de l'hereu. Entre ella i en Sebastià hi ha una relació passional amb un doble impuls. Apareix durant l'obra com un personatge indefens. És utilitzada per Sebastià, que la té tancada dins el molí-presó (quan li diu a Sebastià que se'n va a la muntanya amb en Manelic). A partir de l'entesa entre ella i Manelic, se sent forta i capaç d'enfrontar-se amb el seu antic possessor.