Anàlisi de la Pintura "La Càrrega" i el Context Històric Espanyol (1898-1931)
Font de la Pintura: "La Càrrega" de Ramon Casas
Aquesta pintura, titulada "La Càrrega" o "Barcelona 1902", va ser pintada per Ramon Casas l'any 1899. El context històric en què s'emmarca és el període de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament la segona part (1898-1931). Aquest període va estar marcat per les conseqüències del "desastre" del 1898, any després del qual Barcelona va viure el fenomen del tancament de caixes. La pintura representa una càrrega de la Guàrdia Civil contra una manifestació o concentració d'obrers. En primer pla, observem un obrer caigut, mentre que al fons es distingeix una fàbrica i esglésies.
Font Textual: "Regeneració" i "Més que mai és ara..."
Aquesta font és de tipus primari i contemporània als fets. Es tracta d'un fragment del llibre de memòries d'Antonio Maura, titulat "35 años de vida pública", publicat el 1917. El text s'emmarca dins la crisi de la Restauració del 1917. Maura destaca la necessitat de restablir la confiança entre governants i governats, proposant una reforma des del govern i la unió de totes les dretes contra les esquerres.
El període de la República
Durant aquest període, hi va haver un recolzament a les ciutats entre les classes mitjanes i sectors populars. La Unión Republicana, liderada per Salmerón, proposava recuperar la Constitució de 1869. Entre 1903 i 1905, els republicans van obtenir victòries en ciutats com Madrid, València i Barcelona. En aquesta última, va destacar Alejandro Lerroux amb un discurs demagògic, anticlerical i anticatalanista, que inicialment va tenir èxit entre els sectors obrers, vinculant aquest moviment amb la burgesia i l'església. El 1907, la Unión Republicana es va apropar a la coalició Solidaritat Catalana, però el sector lerrouxista s'hi va oposar i va crear el Partit Republicà Radical. L'ambigüitat del lideratge de Lerroux el 1909 a Barcelona va fer perdre influència al partit, que es va traslladar a Madrid.
El Carlisme
El carlisme va acceptar el sistema, produint una escissió el 1917 coneguda com el Partido Tradicionalista, liderada per Vázquez Mella.
Nacionalisme Basc i Galleguisme
A principis del segle XX, el PNB (Partit Nacionalista Basc), fundat per Sabino Arana, va incrementar la seva influència i resultats en la societat basca, creant un sindicat catòlic el 1911. Al 1916, es va denominar Comunión Nacionalista Vasca per atraure la burgesia, amb dues tendències: l'autonomista i la independentista. El galleguisme es va desenvolupar de manera més lenta.
El PSOE i l'Anarquisme
El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) va créixer a principis del segle XX, entrant al Congrés el 1910. El seu líder era Pablo Iglesias. El partit es va radicalitzar cap al 1917. El 1921 es fundaria el PCE (Partit Comunista d'Espanya). A principis del segle XX, el PSOE va mantenir la seva força a Euskadi, Astúries i Madrid. L'anarquisme, per la seva banda, va tenir presència entre les classes obreres de Catalunya i els jornalers andalusos.
La CNT i l'Anarcosindicalisme
El Sindicat Català Solidaritat Obrera, l'any 1910, va proposar la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Els seus líders més destacats van ser Salvador Seguí, Àngel Pestaña i Joan Peiró. La CNT es va convertir en el sindicat més actiu a Catalunya i Andalusia.