Anàlisi de La Plaça del Diamant: Personatges, Llenguatge i Context Històric
Anàlisi del Personatge de la Rita
La Rita és una noia força frívola i capritxosa que ha accedit a casar-se amb un veí de bon veure, més per por de quedar-se soltera i per un desig d’estabilitat social que fàcilment li ha fet oblidar la dèria infantil de ser hostessa d’aviació, que no pas perquè estigui realment enamorada del pessigant. Aquest l’angunieja perquè viu massa a prop de casa i es fica on no li manen mentre dura el llarg festeig, molt tradicional, en què ella es dedica a cosir, amb una modista i la seva mare, els vestits de l’aixovar.
Interpretació de Sentiments i Expressions
“Ja em cansaven tantes senyores conegudes esperant-me amb cara de pena...” Es refereix a un sentiment o sensació negatius que li produeix el tracte sovintejat amb unes senyores xafarderes.
“Si volia pensar en els coloms alguna vegada, m’estimava més pensar-hi tota sola.” Aquí ‘pensar’ vol dir rememorar, fer memòria, recordar.
“em feia posar trista” Un altre sentiment, en aquest cas provocat pel record d’un passat desagradable.
“i m’entretenia a mirar els arbres que vivien cames enlaire, amb totes les fulles que eren els peus. Els arbres que vivien amb el cap a dintre la terra...” En aquestes línies finals del fragment la Colometa tradueix en llenguatge poètic la força de la seva imaginació, una de les característiques més notables del personatge.
Expressions Populars a La Plaça del Diamant
“amb cara d’ànima en pena” Vol dir fer un posat molt trist, desorientat, de patidor, com se suposa que tenen els condemnats a l’infern, al purgatori o a qualsevol indret d’aquesta mena.
“quedar a vestir sants” Vol dir quedar-se soltera, perquè les solteres devien monopolitzar aquesta noble activitat.
“fer el tafaner” Vol dir xafardejar en allò que a un no li importa, ficar-se en afers d’altri.
Són maneres de dir populars, expressives i ben corrents (si més no, en l’època i l’ambient a què es refereix La Plaça del Diamant). És perfectament coherent, doncs, que apareguin en el monòleg de la Colometa.
Anàlisi Lingüística i Expressiva
Redundància en les Expressions
Des d’un punt de vista lògic, quina particularitat presenten aquestes expressions? Són redundants. La primera, perquè el seu segon terme (“el que la molestava més de tot”) es dedueix inexorablement del primer (“l’única cosa que la molestava”). Quant a la segona, s’esdevé bàsicament el mateix, però amb l’afegit que els dos termes (“estar-se quiet” i “no bellugar-se”) semblen estrictament sinònims, és a dir, que la veritat d’un terme implica la de l’altre, i viceversa.
Adequació Literària de les Expressions
Des d’un punt de vista literari, us sembla adequat l’ús d’aquestes expressions, tenint en compte el context en què apareixen? Sí, són adequades, no sols perquè la redundància, en general, és una propietat corrent del discurs natural (la gent acostuma a dir, p. ex., “pujar a dalt” i “baixar a baix”), sinó també, particularment, per la força expressiva, més o menys emfàtica, que aporten.
Context Històric i Social de l'Obra
Mercè Rodoreda redacta la història en un context de guerra, la Guerra Civil Espanyola. Per això, es pot dir que l'obra descriu l'abans, el durant i el després de la guerra, deixant veure, així, l'evolució de la societat. Com podem deduir, la societat del moment estava sotmesa a una forta dictadura encapçalada pel general Franco. Aquesta dictadura es caracteritzava per tenir un estat totalitari que controlava tota la vida civil; pel fet que ell tingués tot el poder; per tenir un únic partit polític; per fer un gran abús de la publicitat política, entre d'altres trets característics.
Impacte del Franquisme en la Colometa
Tot aquest context afecta directament la Colometa. Al principi, per la superioritat masclista amb què en Quimet tracta la Colometa, ja que el masclisme és propi de l'època franquista. I finalment, li afecta amb la mort d'en Quimet, que va morir mentre estava al front. Això provocarà una pèrdua de la identitat en la Colometa que tornarà a retrobar amb el pas del temps.
Comparativa Social: Passat i Present
Podem dir que la societat ha canviat enormement respecte la dels anys de la Guerra Civil. Ara vivim en una societat democràtica molt més àmplia en sentit cultural, amb una gran importància de l'avenç tecnològic, científic i de la medicina.
Tot i això, hi ha fets que no han canviat, com per exemple el moment de crisi que estem vivint actualment i que afecta amb major grau la població de valor adquisitiu inferior (passen gana, dormen al carrer...). Com durant l'època de la Guerra Civil, en la qual la gent passava gana perquè no hi havia prou menjar per a tota la població, molta gent vivia fora de les seves cases a causa de la recerca de protecció davant de les bombes o tiroteigs, etc.
Actualment, podríem dir que, respecte al masclisme, la societat ha evolucionat molt, de manera progressiva i positiva. Encara es continuen trobant casos o situacions de masclisme, però aquests acostumen a ser d'un grau bastant inferior. Avui en dia les dones treballen igual que els homes i poden arribar a exercir els mateixos càrrecs empresarials. Malgrat això, hi ha casos en què les dones cobren menys per fer la mateixa feina que els homes. O en un àmbit totalment diferent, en moltes cases continua sent la dona la que té cura de la casa i els nens mentre l'home treballa i arriba tard a casa per culpa de la feina.