Anàlisi de Poemes de Carner i Foix: Noucentisme i Avantguarda

Anàlisi de Poemes de Josep Carner i J.V. Foix

Josep Carner: Bèlgica i Cançoneta Incerta

JOSEP CARNER Bèlgica serveix per veure els aspectes noucentistes. Com que va estar viatjant per tot el món, ell explica com seria la seva ciutat ideal, que estaria situada a Bèlgica. Hi podem trobar elements que fan referència a l'arbitrarisme, la naturalesa domesticada dintre de la ciutat, un exemple seria, quan menciona, el bell arbre japonès que es refereix al bon sai. També fan referència, d'una banda, a la pau i harmonia, que fa referència al classicisme, i d'altra, a la cultura i sensibilitat artística. Per últim, podem trobar versos que fan referències a necessitats cobertes, que no hi ha mancances. Pel que fa a l'estructura, està dividit en quatre estrofes de dotze, tretze, dotze i nou versos respectivament. Els versos acostumen a ser o bé alexandrins o bé decasíl·labs. Però n'hi ha alguns dodecasíl·labs (26, 32 i l'últim) i un de tetrasíl·lab, el 40. Quant a la rima, es va alternant la creuada amb l'encadenada. Hi ha també rimes apariades i una alternança constant de rimes masculines i femenines. Però la impressió de naturalitat es completa. L'estructura es correspon a una progressió temàtica: la primera estrofa es refereix al país i les altres a la ciutat, amb el matís que l'última es centra en el <> poètic.

CANÇONETA INCERTA El tema és la incertesa de la vida. Aquest poema té un sentit literal, el camí on no sabem on va a parar i no se sap com és, si dificultós o fàcil, i un sentit figurat, que el camí és la vida i a vegades no saps què decidir, ni per on tirar, que et posa coses fàcils i difícils i no saps on pararà ni quan. Tot i que Josep Carner feia poesia culta, imitava trets de la poesia popular:

• La poesia popular tenia versos curts (d'art menor) perquè té fàcil memorització, les repeticions afavorien a la musicalitat.
• També té un paral·lelisme anafòric.

El neopopularisme era el corrent que intentava trobar influència de la poesia popular, sigui poeta culte o popular. El poema és octosíl·lab i tetrasíl·lab, la seva rima és encadenada i consonant. Hi ha una combinació de rima masculina (als octosíl·labs) amb la rima femenina (tetrasíl·labs). Cada quatre versos hi trobem un canvi de rima.

J.V. Foix: Sol i de Dol i Es Quan Dormo Que Hi Veig Clar

J.V. FOIX SOL I DE DOL Aquest poema es pot trobar en el llibre que es titula igual. El títol ja fa referència a una persona sola i trista. El poeta es confronta amb el seu món imaginari, amb el qual mostra una gran harmonia, el llenguatge a vegades és culte i arcaïtzant. Pel que fa a l'estructura, ens trobem amb un sonet clàssic, amb els dos quartets de rima encadenada i consonant (ABAB ABAB) i els tercets amb CDD CDD, els uns i els altres alternant les rimes femenines amb les masculines. En els quartets, es mostra a ell mateix en un món imaginari a l'entorn del qual s'interroga. Als tercets, es manifesta la total harmonia amb aquest món imaginatiu.

ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR En aquest poema, Foix proclama que els somnis li permeten comprendre el món amb totes les seves normes. El poema té un to festiu o d'alegria. Pel que fa a la mètrica, és heptasíl·lab, rima consonant encadenada fins a la meitat de l'estrofa, després creuada. El poema es divideix en 3 estrofes de 10 versos, combina la rima femenina amb la masculina. Paral·lelisme i anàfora al principi de cada estrofa. Les estrofes queden marcades amb un vers que es repeteix. Aquestes repeticions i que els versos siguin d'art menor, fan referència a la poesia popular. Referències: Vers 13: referència antiga i medieval. Vers 16: metàfora de l'acte sexual. Vers 18: referència al feixisme. Vers 23 fins al 28: imatge femenina.