Anàlisi dels poemes de Joan Maragall: temes i mètrica

A la Mare de Déu de Montserrat

TEMA:

L’actitud contemplativa i admirativa del jo poètic davant de la imatge de la verge i de la muntanya de Montserrat.

ANÀLISI:

Ús de vers octosíl·lab amb cesura i rima consonant.

• Personificació i encavalcament: versos 4 i 5
• Personificació: versos 13, 14, 15
• Comparació i hipèrbole: versos 11 i 12
• Anàfora i exclamació: versos 24 i 25
• Metàfora: vers 22
• Comparació: versos 22 i 23

La cançó de Sant Ramon (cantada per una russa)

TEMA:

En aquest poema Maragall explica les sensacions que li produeix aquesta cançó cantada per una russa. Relació entre poesia i reacció de l’artista.

ANÀLISI:

4 versos, 4 estrofes, versos hemistiquis de 5 síl·labes. Rima assonant a l'última síl·laba tònica. Primer vers: Cantat, altres versos: interpretació.

• Anàfora: versos 14 i 15
• Metàfora: vers 4
• Enumeració: versos 3 i 4
• Antítesi: vers 14
• Anadiplosi: versos 14 i 15

En la mort d'un jove

TEMA:

L’autor afirma que l’espectacle de la mort també pot ser bonic, encara que sovint el mirem amb ulls de desesperació i terror. Vitalisme.

• Exclamació: vers 7
• Personificació: vers 7
• Anàfora: versos 1 i 6
• Polisíndeton: versos 4 i 5

Els Reis

TEMA:

L’arribada dels Reis vista des de la innocència i l’admiració dels infants.

ANÀLISI:

3 estrofes de 4 versos cadascuna. 3 versos són heptasíl·labs i el final té 3 síl·labes.

Sol Solet

TEMA:

Record d’infantesa de l’autor en què el sol és considerat un element positiu de consol. L’element que desencadena el record és la cançó popular 'Sol Solet'.

ANÀLISI:

3 versos de 5 síl·labes, 4 o 5 versos d’art menor. Rima en versos parells, alternança de rima masculina i femenina.

• Personificació: versos 5 i 8

Dimecres de Cendra

TEMA:

Exhortació del poeta a una noia, que simbolitza totes les noies joves, a satisfer els seus desitjos, gaudir dels plaers de la joventut i no sacrificar-se seguint les obligacions religioses.

ANÀLISI:

4 estrofes de 5, 3, 2 i 3 versos respectivament. Versos d’art menor (heptasíl·labs) i versos d’art major (alexandrins), dividits amb cesura. Alterna rima assonant a l'estrofa 1 i consonant a les altres.

• Hipèrbaton: vers 3
• Encavalcament: versos 9-10, 11-13
• Metonímia: 'Cendra'

Lo Diví en el Dijous Sant

TEMA:

Arran la mort de Josep Soler, un amic, el poeta proclama que la vida dura més enllà del cos i dels sentits. L’autor presenta la seva visió de la divinitat com a bàlsam de les imperfeccions i dels dolors humans.

ANÀLISI:

4 estrofes de 4 versos cadascuna. Versos d’art major (decasíl·labs i heptasíl·labs). Rima consonant.

• Anàfora: versos 1 i 5, 14 i 15
• Exclamació: vers 13
• Antítesi: versos 7 i 8
• Metàfora: versos 11 i 12

L'Aufàbrega

TEMA:

El tema principal del poema és el que li provoca al poeta l’olor de l’alfàbrega i la nit de Sant Joan. L’alfàbrega representa tota la naturalesa, un tema molt apreciat per Maragall. Al llarg del poema, Maragall contrasta el ritme esbojarrat de la festa de Sant Joan amb la flaire serena de l’alfàbrega de l'endemà. Bàsicament, el poema és l’expressió poètica de la impressió que l’olor de l’alfàbrega provoca en el poeta, que la distingeix enmig d’una revetlla sorollosa.

ANÀLISI:

32 versos en 6 estrofes. Un grup de deu versos junts i quatre quartetes. A l'estrofa 1 la rima és consonant, a la 2 és consonant. Les estrofes 3 i 4 són de rima lliure, les 5 i 6 tenen rima consonant.

• Gran abundància d'adjectius
• Anàfora
• Exclamacions
• Encavalcament

A Muntanya

TEMES:

Contrast entre la vitalitat i la passivitat de les persones, que critica. La força poderosa de la tempesta captiva el poeta. El jo poètic contempla la tempesta com la gent que se la mira. El poeta és aquell ésser que veu més que ningú en el secret de la natura. Per aquesta raó la gent no sent la tremolor.

ANÀLISI:

És descriptiu, escrit en tercera persona. Estrofes de 4 versos decasíl·labs (10) de rima assonant, excepte la 3a estrofa on només els versos parells són assonants. Alternança de versos masculins i femenins.

• Al·literació: 3a estrofa
• Comparació: estrofa 2, vers 3

Després de la tempesta

TEMA:

Dominen els elements de la llum, la claror i el soroll, com a senyals d’una vida que es reprèn i recomença després d'haver quedat suspesa amb el pas de la tempesta. La recuperació dels senyals de vida es marca amb el so i la llum. Justificació de la bellesa del cel. Acaba amb la tornada a la realitat.

ANÀLISI:

3 estrofes decasíl·labes, art major, rima consonant. Versos 1 i 2 (rima encadenada), vers 3 (rima femenina).

La Nit de la Puríssima

TEMA:

El tema del poema tracta de la majestuositat de l’univers el dia que se celebra una festivitat religiosa. En l’argument, el poeta ens descriu com veu el cel del qual baixa la imatge de la Mare de Déu.

ANÀLISI:

Pel que fa a la mètrica, el poema té versos d’art menor de 9 i 8 síl·labes, però també utilitza versos de 10 síl·labes, que corresponen a l’art major. La rima és consonant apariada (aabbbC), on predomina l'art menor.

• Epítet: 'Cel Blau'
• Personificació: 'Que l’ànima s’encanta enllà...' (vers 7)
• Encavalcament: 'que l’ànima s’encanta enllà...' (vers 7)
• Hipèrbaton: 'i l’aire s’atempera, i el món calla...' (vers 14)
• Exclamació: vers 16

L'ànima de les flors

TEMA:

L’autor parla sobre unes flors moribundes, arrencades de la seva planta, que es troba per un caminal. Són xocants les sensacions que li aporta aquesta visió. Encara que sembli una situació banal, Maragall aconsegueix donar-li un enfocament d’alegria i bellesa al tràgic destí de les dues flors. Influència del simbolisme i el decadentisme.

ANÀLISI:

Versos decasíl·labs i hexasíl·labs intercalats. Rima consonant, alternança masculina i femenina. Estructura encadenada.

• Hipèrbaton: vers 1
• Pregunta retòrica: vers 3
• Antítesi: 'riuen'/'tristes', 'encantat'/'morir, dol'
• Personificació de les flors
• Anàfora: 'Aquelles dues flors...', vers 1
• Paradoxa: 'Morirem aviat' i 'Això mai morirà'. Versos 9 i 12.

La Dona Hermosa

TEMA:

El tema del poema es basa en la importància de l’element femení. L’argument del poema es basa en les quatre sensacions del poeta: la presència, la partida, el record i l’oblit. Aquestes són provocades per la presència o l’absència de la dona.

ANÀLISI:

Pel que fa a la rima, el poema és de rima consonant i encadenada (ABAB), on predomina l’art major. En la mètrica, els versos són decasíl·labs.

• Paral·lelismes: versos 1, 5, 8, 13 ('La presència de la dona hermosa', 'La partida de la Dona Hermosa', 'El record de la dona hermosa', 'L’oblit de la dona hermosa')
• Personificació: 'Hi ha una forta i suau meditació' (vers 12)
• Metàfora: 'hi ha una estela de llum que va perdent'.

L'Esposa parla

TEMA:

Descriu les relacions entre Clara Noble i el poeta Maragall. Es desprèn la centralitat de la dona que observa i segueix el poeta en els seus neguits i afers, però que el poeta situa en la seva centralitat vital i quotidiana.

ANÀLISI:

4 estrofes de versos decasíl·labs. Rima assonant.

• Antítesi: vers 2 'i escoltes i em mig riu, però no em sents'
• Metàfora: 'Nau del pensament' (vers 5), 'Al port del teu amor' (vers 17)
• Al·literació: 'Navego al teu costat, empesa per l’amor, sols sé que soc l’esposa'

Cants

La Sardana

TEMES:

El poema vol reproduir el moviment de la dansa col·lectiva. Missatge patriòtic: la sardana és un senyal d'identitat que enforteix el llaç de germanor del poble.

ANÀLISI:

Format per 4 estrofes. Combina versos de 5, 9, 10 i 11 síl·labes (art menor i art major). Rima consonant i mètrica irregular.

• Paral·lelisme: 'La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan'.
• Anàfora: 'Ja es decanta a l’esquerra i vacil·la, ja volta altra volta a la dreta dubtant'.
• Comparació: 'i se’n torna i retorna intranquil·la, com mal orientada l’agulla d’imant'.
• Comparació: 'Els fadrins, com guerrers que fan via'.
• Hipèrbaton: 'ardits la puntegen'.
• Pregunta retòrica: 'El botó d'eixa roda, quin era que amb tal simetria l'anava centrant? Quina mà venjativa i severa buidava la nina d'aquest ull gegant?'.
• Hipèrbaton: 'Potser un temps al bell mig s'hi apilaven'.

El Cant de la Senyera

TEMES:

Exaltació de la senyera com a símbol de la pàtria catalana. Crida a la unitat i a l'acció conjunta sota el vincle dels senyals d'identitat col·lectius: himne, bandera.

ANÀLISI:

21 versos heptasíl·labs. Art menor. Rima consonant.

• Paral·lelisme: 'Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat'.
• Metàfora: 'Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel'.
• Al·literació: 'Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç'.

Cant dels Joves

TEMES:

El poema transmet un missatge de regeneració: un procés de transformació del país, de la comunitat, que ha d'anar a càrrec dels joves. Aquesta regeneració ha de ser una revolta d'idees que renovi i purifiqui l'ambient com ho fa la pluja amb l'aire després de la tempesta.

ANÀLISI:

5 estrofes de 4 versos cadascuna. Els 20 versos són heptasíl·labs. Art menor. Rima consonant.

• Paral·lelisme: 'Com aucells ens alçarem, movent l’aire amb la volada; com a núvols creixerem, amb remors de pedregada'.
• Hipèrbaton: 'L’hora nostra és arribada' (en comptes de 'Ha arribat la nostra hora'); 'Com aucells ens alçarem' (en comptes de 'Ens alçarem com aucells').
• Comparació: 'Com aucells ens alçarem, com a núvols creixerem'.

Cant de Maig, Cant d'Alegria

TEMES:

'Cant de Maig, Cant d'Alegria' tracta sobre l'arribada de la primavera i l'alegria que comporta, amb molta gent als carrers. Els personatges no volen que aquesta alegria acabi; només volen alegria i felicitat. El tema principal és l'alegria. El poema descriu la felicitat d'aquesta època de l'any en què tot és vida, amor i felicitat.

ANÀLISI:

Aquest poema té 32 versos. La seva mètrica està formada per versos hexasíl·labs i octosíl·labs, però la majoria són decasíl·labs. Tenen rima consonant.

• Metàfora: 'Passen núvols corrent i somrient regalant aigua i raigs de sol lluent'.
• Contraposició: 'Tornem-nos soldats lluents i ben armats, o tornem-nos serafins amb ales de plata...'.
• Personificació: 'Passen núvols corrent i somrient'.
• Epítets: 'Roses vermelles', 'Sol lluent'.
• Paral·lelisme: 'Tant si en surt un místic bel, com si en surt un crit de guerra'.

Cant de Novembre

TEMES:

Vitalisme ('...que tot és bell, el verd i el vermell!'). Admiració, especialment davant de l'espectacle de la natura. Carpe diem ('gosem el dia sens mirar endarrere'). Decadentisme ('No t’entristeixin, doncs, els funerals novembres, ni planyis mort allò que ha tingut ple ser').

ANÀLISI:

3 estrofes. Rima consonant i irregular (a partir del vers 7 és rima ABAB, excepte el vers 11). Hemistiqui al primer vers, que divideix 10 síl·labes en 5 i 5.

• Personificació: versos 1 i 2 ('El vermell dels arbres, encès per la posta'), vers 8 ('amb les fulles que se’n van').
• Encavalcament: vers 3 ('delita i penetra / lo mateix que aquells verds primaverals').
• Hipèrbaton: vers 18 ('De plànyer és el donzell que ajeu sos membres...').
• Hipèrbole: versos 5 i 6 ('Que tot és bell, el verd i el vermell').
• Anàfora: versos 11 i 12 ('Gosa el moment; / Gosa el moment que et convida').

Els Tres Cants de la Guerra

TEMES:

La secció dels «Cants» es clou amb 'Els Tres Cants de la Guerra'. Els tres poemes estan ambientats en la Guerra de Cuba de l'any 1898 i n'expliquen les funestes conseqüències. Maragall hi glossa la desfeta colonial espanyola, la pèrdua de les colònies i el concepte d'estat obsolet que va decidir emprendre una guerra quan es tenien escasses possibilitats de guanyar la partida.