Anàlisi de Poetes Catalans del Segle XX: Riba, Espriu i Oliver

Altres llengües estrangeres3,27 KB

CARLES RIBA

Una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Va ser crític i traductor d’autors clàssics.

Obra poètica

  • Poesia intimista i introspectiva.
  • Domina el tema amorós.
  • Llibre d’Estances: Relacionat amb el Noucentisme. Parteix de l'experiència pròpia, fent una reflexió i una descoberta d'ell mateix i del món.
  • En el segon llibre segueix una línia més personal.
  • Poesia pura: Prescindeix de tot allò que no sigui poesia, amb poder expressiu en cada mot.
  • Tres Suites: Llibre de sonets. En cada part apareix un objecte i un espectador que el contempla i s’hi relaciona. Els sonets són hermètics i de comprensió difícil.
  • Del joc i del foc: Col·lecció de tankes (forma de poema japonès).
  • Les elegies de Bierville: Representa l'exili i el retorn, la mort i la resurrecció des d'una dimensió religiosa.

SALVADOR ESPRIU

No va anar a l'exili. Va rebre el Premi d'Honor a les Lletres Catalanes.

Característiques generals

  • Obra en poesia, prosa i teatre.
  • Sinera (Arenys): La representació del paradís perdut de la infància.
  • Lavínia: Barcelona.
  • Sepharad: Espanya.
  • Alfaranja: Països Catalans.
  • L'ensorrament del món catalanista amb la Guerra Civil i les circumstàncies derivades van marcar la seva obra, amb nostàlgia i to pessimista.
  • El tema de la Guerra Civil apareix sovint en la seva obra (Pell de Brau). Compara el poble català amb el poble jueu.

Poesia

  • Preocupació per la mort, reflexió sobre la vida i l'home, relacionada amb la Guerra Civil.
  • Cementiri de Sinera
  • Mrs. Death
  • El caminant i el mur
  • Pell de Brau

JOAN OLIVER (PERE QUART)

Es va exiliar a França i Xile. Va ser antifeixista i volia una situació de normalitat política i cultural als Països Catalans.

Característiques de la seva producció

  • Realismo irónico.
  • Obra crítica, mordaç i irònica.
  • Allunyament de l'artificiositat.
  • Concreció i síntesi.
  • Humor irònic i sarcàstic.
  • Paròdia de temes religiosos i de la burgesia.
  • Reflexió sobre la situació personal del poeta i la situació social i política del país.
  • Evolució d'una posició irònica mordaç a una de més humorística.

Poesia

  • Primera etapa:
    • Ironia mordaç.
    • Les decapitacions (Crítica sarcàstica a la burgesia).
    • Paròdia de mites bíblics.
  • Segona etapa:
    • Visió racionalista i escèptica.
    • Saló de la Tardor i Terra de naufragis.
  • Tercera etapa:
    • Ironia, sarcasme, crítica de l'actuació de la burgesia...
    • Vacances pagades.

MÀRIUS TORRES

Va exercir la medicina. El van traslladar a un sanatori antituberculós, on va romandre fins a la seva mort. Va tenir una gran influència de la figura del seu pare i les seves creences sobre la metempsicosi.

Descarregar

PDF Word HTML