Anàlisi i Resum dels Capítols 1, 2 i 3 d'El Violí d'Auschwitz

CAPÍTOL 1: El Violí i la Memòria

Desembre de 1991. La protagonista no pot dormir a causa dels records. Aquest violinista no és altre que el pretext del so del violí, el so de l’obra que toca. Representa l’element concupiscent als camps de concentració nazis. A la novel·la, l’autora vol incorporar la dimensió sensorial, un corol·lari a l’extensió poètica. Es tracta de l'últim violí de la família, que serveix per presentar la història i crear expectatives sobre el seu passat.

Apareixen unes fotocòpies gràcies a les quals sabem que l’oncle d’aquesta dona és el lutier que va fer el violí seguint les mides del Stradivarius. Això ens presenta un triangle de personatges:

• El violinista (protagonista del primer capítol)
• La noia dels ulls tristos (Regina)
• El lutier (Daniel)

Aquesta dona es diu Regina, i la cançó que toquen, dedicada a Mozart, era una peça que ell havia dedicat a una noia anomenada Regina. Aquest personatge aporta els temes de la sexualitat i la poesia. Finalment, les fotocòpies seran lliurades al violinista per Gerda Discau.

Aquest primer capítol serveix per crear expectatives amb la presentació històrica, testimoni d’algú que va estar en aquell infern. Cal destacar que ni el violinista ni Regina han estat al camp de concentració. El violí d’Auschwitz no es basa en una experiència biogràfica, sinó en una experiència literària.

CAPÍTOL 2: L'Holocaust i el Lutier Daniel

El capítol comença amb una tercera persona omniscient, marcant un canvi total. Canvia el camp històric, situant-nos directament a l’Holocaust. Canvia l’espai: ens situem al camp de concentració. Les fotocòpies són la font de finançament de la història, que comença in media res.

Daniel ha estat arrestat per adormir-se i es troba en un espai tancat. Això és l'oposició al violí (símbol de llibertat i sensualitat). Ara es troba en condicions subhumanes, patint el fred de l’hivern. Les mans i els dits del lutier esdevindran un símbol clau: són la vida, ho són tot.

L’acció se situa de nit, en un ambient de boira a l’hivern. Es presenta un nou oxímoron: dits-lutier i nit-boira. Aquest últim fa referència al decret que el Tercer Reich aplicava per referir-se a la desaparició dels presoners "Nit i Boir"), desfer-se de les persones inútils.

El comandant Sauckel, primer oficial nazi, també és anomenat el “gegant sàdic”. El lutier Daniel rep certs privilegis laborals, costum dels oficials, que permet la separació d’homes i dones.

Eva és la parella del lutier. Ell la recorda constantment; ella és la força que el manté viu. Es presenta una nova contraposició:

• Documentació (el present del camp)
• Record (Eva)

Eva ens recorda el paradís (el Jardí de l’Edèn), mentre que el camp de concentració representa l’infern.

Anàlisi Simbòlica del Capítol 2

• Descripció: Memòria, record (passat, vida anterior).
• Cromàtica: Somni (espai interior, Eva).
• Contraposició Central: VIDA (Espais Tancats) vs. MORT (Present del Camp).

CAPÍTOL 3: El Conflicte i la Creació

És en aquest capítol quan esdevé el conflicte principal. Durant un concert que fan els presoners, un violí està esquerdat i no sona bé. Daniel s’ofereix per arreglar-lo.

El metge Rascher i el comandant Sauckel fan una aposta per veure si Daniel és capaç de fer un violí perfecte. Això donarà a Daniel l’opció de sentir-se viu un altre cop.

Es manté l’oposició constant entre el dia i la nit, la vida i la mort, el violí (passat) i el present. Durant el dia, Daniel s’ocupa de les tasques assignades, i per la nit, treballa en la creació del violí.