Anàlisi Retòrica dels Discursos de Marc Antoni i Brutus (Juli Cèsar)
Anàlisi del Discurs de Marc Antoni
Cites i Estratègies Clau
"Vinc a soterrar Cèsar, no a lloar-lo"
Afirma que ve a soterrar un amic, no a exaltar una figura pública.
"El mal que fan els homes sobreviu després d'ells..."
La gent recorda més els aspectes negatius d'una persona pública que no pas els positius. La maledicència triomfa per sobre de l'elogi.
Tècniques Retòriques
Insistència en l'Honor
Repetició d'estructures i de l'adjectiu "honrat". Qualifica en tot moment d'honorable a Brutus i als conspiradors.
- Nota: Cal considerar que prèviament Brutus ja havia fet referència al seu propi honor per tal de ser cregut.
- La insistència recurrent en l'honorabilitat dels altres i, tot seguit, en l'acte crapulós que han comès, provoca un efecte contrari al que s'afirma.
Beneficis de Cèsar per a Roma
Antoni afirma que Cèsar ha beneficiat Roma amb els seus actes:
- Conquestes i enriquiment públic (del poble) en forma de tresors i d'esclaus.
Refutació de l'Ambició
Antoni vol desmuntar l'argument de Brutus sobre l'ambició personal de Cèsar. Cita que durant la celebració de les Lupercals va rebutjar la corona tres vegades.
Testimoni Personal
Antoni afirma que solament parla del que ha vist.
Identificació amb el Poble
Identificació del seu propi sentiment amb el del poble: "Tots el van estimar, no sense causa".
Al·lusió a Brutus
Al·ludeix superficialment a Brutus, qualificant-lo de "bruta bèstia", però sense centrar-s'hi: "Ah, seny, te n'has anat cap a les brutes bèsties".
Recursos Emocionals
Es mostra sentimental cap a la mort com a recurs principal.
Fugacitat de la Fama
Fa referència a la fugacitat de la fama i a la inconstància de l'home: "Ahir la paraula de Déu podia afrontar el món, ara reposa aquí i ni el més pobre el reverencia".
Ús de Noms i Ferides
Utilitza el nom de les persones per remarcar l'acció que han comès. Ell anomena els forats sangonosos i intenta endevinar l'autoria de cadascuna de les ferides.
Definició per Oposició
L'orador es defineix per oposició a Brutus.
Contradicció i Captatio Benevolentiae
Viu el contrari del que pretén. Al final del discurs apareix una captatio benevolentiae.
Anàlisi del Discurs de Brutus
Estructura i Arguments
Dilema Inicial
Parteix d'un dilema (o diatriba): "Estimes més a Cèsar o a Roma?"
Oracions Distributives i Disjuntives
Discurs ple d'oracions distributives i disjuntives ("o això, o allò"). S'ha de triar una de les dues premisses, exclusivament una, tenint en compte que cadascuna comporta una conseqüència diferent.
Crida a l'Atenció
Predefineix que els que no vulguin escoltar que marxin, i es dirigeixin i es reparteixin els ciutadans entre diversos oradors per donar explicacions.
Vocatius i Pregunta Retòrica
Qualifica el públic de "Romans, compatriotes, amics". Pregunta: "Què us estimaríeu més?"
- Premissa A: Que Cèsar visqués (amb consideració).
- Premissa B: Que Cèsar morís.
Valoració de Cèsar
Aspectes Positius (Mèrits)
- Afortunat (mereix alegria): Tenia sort en la batalla.
- Estimació a Roma (mereix plor).
- Valent (mereix honorabilitat).
Aspectes Negatius (Justificació de la Mort)
- Ambiciós: Qualitat que invalida la resta i justifica la seva mort.
Garanties i Credibilitat
Estructura Paral·lela
Tres oracions amb resposta idèntica: "Si n'hi ha un, que parli, perquè és a ell al que ha ofès."
Garantia Personal i Seny
Posa com a garantia de les seves paraules el seu prestigi i honor. Voluntat de presentar-se com un home amb mesura, equilibri i seny, que ha actuat amb el just terme que correspon:
"No s'ha rebaixat res de la glòria de Cèsar, ni se li han exagerat els seus defectes pels quals ha mort."
Sacrifici Personal
L'equanimitat amb què ha actuat Cèsar se l'aplicarà a ell mateix, si és necessari:
"Conservo aquesta daga, per quan la meva nació cregui que calgui la meva mort."
Presentació d'Antoni
En la presentació de Marc Antoni, destaca la seva conveniència amb ells, perquè se li aprovés un lloc en la República: "Us suplico que ningú marxi."