Anàlisi "Tableau II" de Mondrian: Neoplasticisme i Essència

Tableau II

Autor: Piet Mondrian

Datació: 1921 - 1925

Estil: Neoplasticisme

• Rebuig de les qualitats de textura, superfície i llum.
• Reducció de la paleta als colors primaris (vermell, blau, groc), el blanc i el negre.
• La tela, com a superfície plana, només ha de contenir elements plans.
• Eliminació de la línia corba.
• Únicament, presència de línies rectes i angles rectes.

Dades Tècniques i Localització

• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Localització actual: Col·lecció Max Bill, Zúric

Tema de l'Obra

Quadres i rectangles de diverses mides acullen masses de colors primaris i brillants que es combinen i formen un teixit tancat que coincideix amb la superfície de la tela.

Elements Formals i Composició

Es tracta d’una composició donada per zones de colors, amb quadrats i rectangles més grans que altres, que l'ajuda a crear una estructura dinàmica que imprimeix una gran mobilitat al conjunt. Aquesta estructura pot ser percebuda com una creu de mar amb dues aspes: una superior esquerra - inferior dreta i una inferior esquerra - superior dreta, ambdues passant pel centre.

El ritme ve donat pels colors; no obstant això, la distribució, juntament amb els colors, aporta un gran dinamisme. El cromatisme és escàs, basat en l'ús de colors primaris, el blanc i el negre. El pintor juga amb les característiques dels colors per crear equilibri i tensió.

Interpretació i Funció

• Funció de l’obra: Gairebé purament estètica.
• Crea un ordre mental racional i intel·lectual.
• Té un caire religiós, místic, espiritual i moral, que explica la claredat compositiva.
• Representa una fugida de la quotidianitat per expressar l’universal.

La funció de l’obra és de recerca i investigació de noves vies d’expressió, demostrant que era possible establir i plasmar un ordre universal. També tenia una funció de subsistència per a l’artista, per la posterior venda.

Significat i Contingut

El tema que tracta són els colors primaris, la recerca en els colors i l’estudi de les formes i dels colors fins a arribar a l’essència.

• Significació: Partim d’una obra abstracta, sense tema en sentit estricte. Renuncia a la figuració perquè expressa l’universal.
• Destaca per:
  • Simbologia en línies i colors, influenciada per la Teosofia (espiritualisme).
  • Eliminació de la subjectivitat: es cerca l'essència de la realitat, la qual explica l’estructura equilibrada; el sentiment ofusca, mentre que la reflexió permet la percepció.
  • Recerca estètica i ordenació clara: reflecteix la filosofia de Spinoza.
  • Es manifesta el domini de l’humanisme sobre la Natura.
  • És present el puritanisme holandès: absència d’anecdotisme.

Context Històric i Filosòfic

Ens trobem en l’època dels ismes, a mitjans dels anys vint, en el moment en què les avantguardes es desenvolupen de forma desbocada. Mondrian pertanyia als teòsofs (teologia i filosofia), que creien que el cosmos tenia una harmonia universal, fet que volien plasmar en les seves obres.

Conclusió

Aquesta obra representa un canvi en la construcció i funció de l’obra d’art, passant d'obres encarregades a obres no encarregades. Mondrian construeix un nou llenguatge pictòric en reduir els elements formals al color, la línia recta i la composició, buscant l'harmonia universal.