Anàlisi de La Vicaria (Fortuny) i El Dinar Campestre (Manet)
Anàlisi de Dues Obres Mestres: Fortuny i Manet
Marià Fortuny: La Vicaria (Continuació)
A més, Fortuny pinta un segon grup de personatges més propers a l'espectador, que representen el poble, que té com a referència un torero i una maja, figures típiques d'Espanya.
Elements Compositius i Dinamisme de l'Escena
En la composició de l'escena, són interessants també dos conceptes clau:
- El gran espai buit que s'estén a la part inferior del quadre, que potencia la perspectiva amb les línies del terra.
- La col·locació de la làmpada que penja del sostre i del braser, que ajuden l'artista a equilibrar visualment i pictòricament la composició.
L'obra adquireix un dinamisme notable gràcies a l'actitud de diàleg i gestualitat dels personatges, que permet a l'espectador concebre el quadre com a diverses escenes interrelacionades.
Virtuosisme de la Pinzellada i Cromatisme Exacerbat
Un altre aspecte és el virtuosisme de la pinzellada, que es pot observar en la minuciositat dels luxosos vestits que llueixen els personatges, en els detalls de ferro forjat o en la policromia de les parets.
Alhora, presenta un cromatisme exacerbat, que aporta a l'obra gran intensitat lumínica més enllà del finestral que hi ha a l'esquerra.
Édouard Manet: El Dinar Campestre (Le Déjeuner sur l'herbe, 1863)
La composició es distribueix en tres plans horitzontals sobreposats:
- Primer pla: Una panera amb fruites, pa i els vestits d'una de les dues dones.
- Pla central: Una dona nua que mira l'espectador juntament amb dos homes vestits.
- Tercer pla: Una altra dona amb roba interior banyant-se en un rierol.
Tècnica, Perspectiva i Dispersió dels Personatges
Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga del qual es troba al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela, enmig dels arbres.
Sembla que hi ha una certa dispersió en l'escena central, on cada personatge sembla estar al seu món, ja que no es miren entre ells.
Innovació Pictòrica: Color, Llum i Absència de Clarobscur
Les figures són planes i superposades al paisatge, sense clarobscurs ni línies que destaquin els contorns. Així, no adquireixen un volum que les faci independents del fons. Això només s'aconsegueix per mitjà del color, que absorbeix tant la llum com les ombres.
Manet és capaç de reproduir l'ombra d'un arbre i aconseguir la transparència del rierol utilitzant només la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lumínic, utilitza el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.