Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals

Cançoneta lleu i plana:

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que no té dents, el Seu braç no val res i és obès, finalment, en les dues últimes estrofes Adverteix a la gent que no confíï en ell, tot qualificant-lo d’homosexual.

El poema consta De cinc estrofes, de set versos heptasíl•labs cada una amb dos més de tornada. En la tercera estrofa hi trobem dues sinalefes, al quinzè i dinovè vers.

Pel que fa a les Figures retòriques, destaca el paral•lelisme dels últims dos versos de cada Estrofa: Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan d’engany farcit i obès!, o els Sarcasmes, hipèrboles o metàfores que fan que ridiculitzi al Marquès.

A vós, dona verge santa María

Aquest poema és Inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III del Llibre d’Evast e Banquerna. És Dedicat a la Mare de Déu. En ell s’exalten les qualitats associades pel Cristianisme a la figura de María. Qualitats que esdevenen instruments capaços D’afavorir la conversió dels infidels i de promoure la pietat i devoció Cristianes.      Cal destacar que Llull En aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb Una temàtica i intencionalitat religiosa. Segona part predica a Síria.

El poema consta De tres cobles. La primera i la segona de vuit versos i la tercera només de Quatre. La mètrica i la rima [consonant] s’estructuren:

1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C 2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B

3a estrofa: 8a/8a/10B/10B

Elogi dels diners

El poema és un Retrat mordaç dels usos i costums del món cristíà, sobretot de les classes Dominants, que al marge de la fe i els deures morals es mostraven corruptes i Enganyoses.

La tesi de Turmeda és que els diners poden capgirar el món i qui en té pot fer i desfer al Seu grat i al marge de les lleis. El poema forma part del Llibre dels Bons amostenaments (1397).

Pel que fa a la forma és compost de nou estrofes de quatre Versos, tres octosíl·labs i tetrasíl·lab que segueixen l’esquema de rima: 8A/8A/8A/4b.

Presoner

En la primera Estrofa del poema evidencia la solitud i la desolació que sent pel fet d'estar Pres. En la segona estrofa ens parla de les comoditats i els luxes que tenia Abans de ser captivat. L'única cosa que el consola és pensar que ha complert la Seva obligació envers el seu senyor. Allò que el tortura més és el saber allò Que exigeix el rei per alliberar-lo no està al seu abast, així que l'únic que Li queda és esperar l'ajut de Déu i la intervenció del rei a favor seu, acabant El poema amb una crida al seu rei suplicant-li que apreci a aquells que han Estat al seu costat.

En la mètrica Veiem que el poema està compost per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i Una tornada final, com a conclusió, al final del poema. Els decasíl·labs tenen Cesura a la quarta síl·laba. La rima que es repeteix amb variants és cadenoencadenada, és a dir, 10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.