Anatomia i Funcions dels Sistemes Digestiu i Respiratori
Anatomia i funcions del sistema digestiu
L'estòmac i l'intestí prim
Formació de l'estòmac: Està compost per tres capes musculars. La capa interna té un mucus que facilita el pas de l'aliment i el protegeix dels atacs dels enzims.
Intestí prim: S'estén des del pílor fins a la vàlvula ileocecal (que el separa de l'intestí gros). Es divideix en: duodè, jejú i ili.
Òrgans annexos: Pàncrees i fetge
Pàncrees: Situat darrere de l'estòmac, produeix insulina, que agafa la glucosa de la sang i fa que arribi a les cèl·lules, i glucagó. També genera el suc pancreàtic, que conté enzims que neutralitzen l'acidesa del quim i eviten que es danyin les cèl·lules intestinals.
Fetge: Produeix la bilis, que s'aboca al duodè a través de l'ampul·la de Vater i es va acumulant a la vesícula biliar, alliberant-la quan els aliments entren a l'intestí. No conté enzims, però té sals biliars que emulsionen els greixos i lípids per facilitar l'acció dels enzims i destruir molècules nocives.
L'intestí gros i l'excreció
Intestí gros: És per on passen les restes d'aliments després de l'absorció de nutrients. Els residus fecals avancen gràcies als moviments peristàltics i s'expulsen per l'anus mitjançant el mecanisme de la defecació. En aquest tram s'absorbeix l'aigua i les sals minerals.
Trams de l'intestí gros:
- Cec: Inici amb forma de bossa que conté l'apèndix.
- Còlon: On es desenvolupen els bacteris simbiòtics de la flora intestinal i es fabriquen algunes vitamines (com la B12 o la K).
- Recte: Tram final que desemboca a l'anus.
Anatomia i funcions del sistema respiratori
Vies respiratòries superiors
Fosses nasals: Per on entra l'aire. La paret interna presenta un tram amb capil·lars abundants perquè la sang l'escalfi a la temperatura ambient del cos. Té racons perquè l'aire s'escalfi millor. El mucus purifica i humiteja l'aire.
Faringe: Zona de pas comuna per a la via digestiva i la respiratòria (l'aliment es dirigeix cap a l'esòfag i l'aire cap a la laringe). En les seves parets es troben les amígdales, que produeixen glòbuls blancs.
Vies respiratòries inferiors
Laringe: L'entrada està regulada per l'epiglotis, que es tanca quan passa l'aliment per evitar que aquest entri a les vies respiratòries durant la deglució. La paret està formada per cartílags que la mantenen sempre oberta.
Tràquea: Conducte amb anells de cartílag obert en la part posterior. A l'interior hi ha mucus que atrapa partícules estranyes de l'aire i cilis (filaments que vibren i desplacen els residus cap a la faringe, i després cap a l'esòfag i l'estòmac).
Bronquis i bronquíols: La tràquea es divideix en dos bronquis (un per a cada pulmó), que es ramifiquen en bronquíols, on també hi ha anells de cartílag. Les últimes ramificacions acaben en els alvèols pulmonars, on es produeix l'intercanvi de gasos.
L'intercanvi de gasos i la protecció pulmonar
Pleura: Protegeix i amortidors els pulmons. És una làmina composta per dues membranes entre les quals hi ha un líquid que permet que es mantinguin unides i llisquin suaument l'una sobre l'altra. Envolten els pulmons.
Alvèols: Reben l'aire carregat d'oxigen que recorre les vies respiratòries fins a arribar-hi. Tenen una capa de cèl·lules aplanades (l'endoteli) i estan recoberts per una xarxa de capil·lars sanguinis que facilita l'intercanvi de gasos.