Àngel Guimerà i Narcís Oller: Biografies i Obres Clau de la Literatura Catalana

Àngel Guimerà (1845-1924)

Va començar a escriure poemes ja de gran, animat pels seus amics. Es va estrenar amb poemes narratius i patriòtics, alguns convertits en sardanes famoses gràcies a Enric Ventura. El 1877 va guanyar els Jocs Florals en les categories de fe, pàtria i amor. Als 34 anys va estrenar l'obra Gal·la Placídia al teatre, i la seva carrera de dramaturg li va durar fins a la mort. Va ser el creador de la revista La Renaixença.

Obra i trajectòria com a dramaturg

La seva obra es divideix en tres etapes:

• 1879-1890: Etapa romàntica

  En aquesta etapa escriu tragèdies i drames històrics en vers decasíl·lab, ambientats quasi sempre en l'època medieval. L'obra més coneguda és Mar i Cel (1888), situada al segle XVII. És una història d'amor entre una cristiana captiva i un corsari musulmà que viuen el seu amor impossible fins a la mort. Els personatges de Saïd i Blanca són símbols de la força de la naturalesa (mar i cel).

• 1890-1900: Síntesi romàntica i realista

  Aquesta etapa representa una síntesi entre elements romàntics i realistes. Les obres estan escrites en prosa i ambientades en l'època contemporània de l'autor. Terra Baixa (1900) és l'obra més mítica de la història del teatre català, on Sebastià i Manelic es barallen per la possessió de la Marta.

• 1900-1924: Víctima de l'èxit

  A principis del segle XX, Guimerà és víctima del seu propi èxit. Intenta adaptar-se als nous corrents que sorgeixen, però fracassa en l'intent.

Valoració de Guimerà

Les seves obres s'han traduït a multitud de llengües, i algunes van triomfar als Estats Units. Algunes van passar a l'òpera i al cinema, primer al mut als Estats Units i després al sonor a Alemanya i Espanya.

Narcís Oller (1846)

Nascut el 1846 a Valls. Orfe de pare, va ser educat pel seu oncle advocat. El 1863 va estudiar la carrera de dret a Barcelona. Primer va treballar com a funcionari de la diputació i després com a procurador dels tribunals, quasi fins a la seva mort. Va assistir com a espectador als Jocs Florals i va quedar impressionat per L'Atlàntida de Jacint Verdaguer, i va decidir escriure en la mateixa llengua.

Obra de Narcís Oller

• La Papallona (1882)

  Tracta d'un seductor que acaba penedit quan mor una de les seves amants que estava enamorada d'ell.

• L'Escanyapobres (1884)

  Presenta el matrimoni format per Oleguer (l'escanyapobres) i la Tuies. La novel·la sembla naturalista per la descripció científica que fa l'autor del procés de l'avarícia.

• La Febre d'Or (1890-1892)

  Publicada en tres volums, és la seva obra més ambiciosa. Oller estudia la febre borsària de 1880-1888.

• La Bogeria

  És la novel·la més naturalista de l'autor. És l'anàlisi de la influència del medi i de l'herència en la malaltia del protagonista, Daniel Serrallonga.