Àngel Guimerà i Narcís Oller: Teatre i Novel·la Catalana

Àngel Guimerà i la consolidació del teatre català

Primera etapa (1879-1890)

Aquesta etapa presenta una sèrie d'innovacions per a la consolidació del teatre català romàntic. Guimerà escriu un conjunt de tragèdies on la majoria d'obres se situen en èpoques passades, ambientades cada cop més a prop de l'època contemporània. L'obra més destacada d'aquesta època és Mar i Cel, de projecció internacional.

Segona etapa (1890-1900)

Representa la seva plenitud literària; incorpora tècniques i elements realistes, tot i que la seva visió continua sent romàntica. Guimerà tendeix a idealitzar la realitat i aconsegueix trobar l'equilibri entre romanticisme i realisme amb obres com Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar. El conflicte central sempre gira entorn de la possessió amorosa i tots els drames tenen un final tràgic, generalment un assassinat. La Marta de Terra Baixa i l'Àgata de La filla del mar són pobres òrfenes que estan marcades pels seus orígens, fet que els impedeix integrar-se.

Importància del teatre de Guimerà

• 1. Recuperació definitiva del teatre català.
• 2. Aconsegueix la projecció internacional.
• 3. Representa la millor tradició teatral catalana.

Narcís Oller i la modernització de la novel·la

Narcís Oller va iniciar-se en la literatura amb narracions de caràcter romàntic i costumista en castellà, però després va decidir canviar la llengua. Molt influït per Zola, Oller va reflectir la realitat. Va escriure sis novel·les i també publicarà contes i memòries literàries. Oller representa la modernització de la novel·la catalana: la incorporació dels corrents més avançats de l'època.

Etapa de transició

La papallona té aspectes romàntics, aspectes realistes i naturalistes.

Etapa de consolidació

1. L'Escanyapobres: tracta el tema de l'avar on estudia el procés de l'avarícia, un comportament immoral que impedeix la regeneració de la societat.

2. La febre d'or: d'estil realista, presenta personatges molt versemblants i retrata la febre borsària. La novel·la està dividida en dues parts: "La pujada" i "L'estimbada".

3. La Bogeria: d'estil naturalista, el tema central són els principis teòrics de Zola i el procés d'alienació mental. És l'obra més innovadora i moderna, amb un narrador en primera persona, intern i limitat. Combina narració i diàleg, cercant l'objectivitat mitjançant la combinació de tres perspectives.