L'Ànima segons Plató: Dualisme, Reminiscència i Carro Alat
La Teoria de l'Ànima de Plató: Dualisme i Immortalitat
Segons Plató, en tu hi ha una ànima, una cosa immaterial que té més importància que el teu propi cos. El teu cos, eventualment, deixarà d'existir, però la teva ànima romandrà, ja que és eterna. No ha nascut i no morirà. En algun moment, s'alliberarà del teu cos i anirà a parar a altres cossos, és a dir, es transmigrarà.
Plató defensa el que coneixem com a dualisme ment-cos, una idea que agafa dels pitagòrics. D'una banda, tens el cos material subjecte al canvi i a la deterioració, i d'altra banda, tens una ànima immaterial i immortal.
L'Ànima com a Essència i Preexistència
Segons Plató, l'ésser humà està constituït per dos principis:
- L'ànima: immaterial, incorruptible i immortal. Plató no creu en la creació (com els cristians), sinó que l'ànima preexisteix en el món metafísic, en el món de les Idees Pures, en el món sagrat.
- El cos: material, corruptible i mortal. Té poc pes per a Plató, ja que és el contrari de l'ànima.
Plató creia que l'ànima era l'essència autèntica de l'ésser humà i la considerava la dimensió més important. De vegades parla d'ella com si estigués empresonada en un cos, si bé tal idea la manlleva de l'orfisme.
La Reminiscència o Anamnesi: Conèixer és Recordar
Per què pensa Plató que l'ànima és anterior al cos? Una de les raons que ho explica és la reminiscència o anamnesi. Com es demostra al diàleg Menó, el coneixement ja estava dins de la persona.
El coneixement és innat, el tenim des que naixem, però l'hem oblidat. Gràcies al diàleg filosòfic podem aconseguir recuperar-lo. Per a Plató, conèixer és recordar o reconèixer.
L'Estructura Tripartita de l'Ànima: L'Al·legoria del Carro Alat
Per explicar com és l'ànima, Plató recorre a l'al·legoria del carro alat. Compara l'ànima amb un carro tirat per dos cavalls amb ales. Així, l'estructura de l'ànima té tres parts:
- El Conductor (Raó): Representa la raó (*Logistikon*), la part que ha de guiar-nos cap a la veritat.
- El Primer Cavall (Irascible): El cavall noble, fidel i valerós. Simbolitza la part irascible (*Thymoeides*), la que té voluntat i caràcter, però necessita la raó per dirigir-se.
- El Segon Cavall (Concupiscible): Li encanta el vici i els plaers de la carn. Representa la part concupiscible (*Epithymetikon*).
Perquè l'ànima estigui sana i equilibrada, el carro ha de ser controlat per la raó.
Funcions i Destí de l'Ànima
L'ànima té tres funcions principals: Enteniment, Voluntat i Memòria.
L'ànima pertanyia al món de les idees, intel·ligible, etern i perfecte, i s'encarnava en diversos cossos, recordant només en part el món del qual provenia, però enyorant-lo. Per això impulsa la persona al coneixement i a la virtut, per allunyar-se de la matèria corruptible i poder ser alliberada del cos.
Crítica Històrica al Dualisme Platònic
La teoria de l'Ànima de Plató va ser la més coneguda abans del naixement de la psicologia moderna. Aquesta visió de dualisme antropològic (constituït per matèria i esperit, ànima i cos) no va caure fins al segle XVIII.
El responsable d'aquesta caiguda va ser Julien Offray de La Mettrie, filòsof i científic francès, autor de l'obra L'home Màquina. La Mettrie argumenta que un ésser humà és un cervell, un conjunt de músculs, ossos, articulacions i vísceres, però que l'ànima no hi és enlloc. Quan va néixer la psicologia, va quedar clar que no es podia continuar creient en aquesta constitució dualista.
La famosa idea que l'ànima existeix perquè en el moment de la mort el cos humà perd 21 grams és una de les mitologies d'avui en dia. No és a causa de la pèrdua de pes que l'ànima abandona el cos, com deien els creients.