Anomalies del Sistema Immunitari: Autoimmunitat i Al·lèrgies

Anomalies del Sistema Immunitari

Autoimmunitat

L'autoimmunitat és una condició en la qual l'organisme ataca les molècules del propi cos. Els autoantígens són molècules del propi organisme que provoquen autoimmunitat. Normalment, tenim mecanismes perquè això no passi, però poden passar dues coses:

• Les molècules encarregades de reconèixer antígens són anòmales (limfòcits T i B autoreactius).
• Presentació de molècules del propi cos com si fossin antígens.

Malalties Autoimmunitàries

Els antígens d'histocompatibilitat es troben a les membranes de totes les cèl·lules. El MHC (Complex Principal d'Histocompatibilitat) és el conjunt de molècules que tenen els macròfags a la superfície de la seva membrana. En humans, s'anomena HLA. Aquest recull l'antigen i el presenta a la seva membrana perquè els limfòcits T els reconeguin i s'activi la resposta immunitària. Alguns microorganismes coevolucionen amb nosaltres i, en alguns casos, han aconseguit tenir molècules similars a les nostres. Per tant, el nostre sistema immunitari de vegades no distingeix aquests microorganismes de les nostres molècules, fenomen conegut com a mimetisme molecular.

Al·lèrgies

L'al·lèrgia és una hipersensibilitat a una substància innòcua, anomenada al·lergen (inhalat, ingerit o en contacte amb la mucosa o la pell). Quan l'al·lergen penetra dins del cos, el sistema immunitari produeix moltes IgE, que provoquen l'alliberació d'histamina per part dels mastòcits i basòfils.

Símptomes: rinitis, edema, pruïja (picor), eritema (enrogiment), esternuts, etc. Els al·lèrgens més comuns són proteïnes presents al pol·len, els cacauets, els àcars o el pèl d'animal.

Hipersensibilitat

La hipersensibilitat és una resposta immunitària adaptativa excessiva davant de substàncies innòcues.

Hipersensibilitat Immediata

En el primer contacte no hi ha símptomes, però sí sensibilització. El macròfag capta l'al·lergen, el degrada i l'exposa a l'exterior unit a MHC. Els limfòcits T reconeixen els fragments i segreguen interleucines, les quals fan que els limfòcits B es tornin en cèl·lules plasmàtiques i alliberin IgE. Les IgE s'uneixen a mastòcits i basòfils.

En el segon contacte, l'al·lergen s'uneix a les IgE (adherides a mastòcits i basòfils) i es produeix l'alliberació de mediadors químics com la histamina, que causa inflamació, vasodilatació, contracció dels bronquis, dolor i picor. En casos greus, pot provocar xoc anafilàctic i la mort.

Hipersensibilitat Retardada

Els símptomes de l'al·lèrgia es presenten hores o dies després de la segona exposició a l'al·lergen. Només queden sensibilitzats els limfòcits T (que activen la resposta citotòxica: monòcits, macròfags, etc.), però no alliberen interleucines i, per tant, no s'activen els limfòcits B ni hi ha IgE. Els macròfags no s'adhereixen a la zona afectada, formant nòduls granulomatosos, i s'alliberen enzims histolítics que destrueixen els teixits circumdants.

Seroteràpia i Vacunes

La seroteràpia consisteix a introduir sèrums amb anticossos per immunitzar inespecíficament. S'usa en casos extrems. Poden ser sèrums heteròlegs (d'una altra espècie) o homòlegs (de la mateixa espècie). Les vacunes són un mètode preventiu que utilitza patògens vius atenuats, patògens morts o vacunes d'antígens purificats.