L'Antic Règim i la Il·lustració a Catalunya

L'Antic Règim: Un sistema de relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals a Europa durant els segles XVII i XVIII.

Característiques principals: agricultura i ramaderia, augment de l'artesania i el comerç, monarquia absoluta i societat estamental.

Segle XVIII: Aparició de la Il·lustració i el despotisme il·lustrat.

Economia i Societat

Agricultura: La majoria de la població es dedicava a l'agricultura. Les males collites provocaven crisis de subsistència, augment de la mortalitat i tensions socials.

Tipus de terres:

• Noblesa: terres indivisibles, lligades al títol nobiliari.
• Església: terres de mà morta, no es podien vendre.
• Resta: en mans del rei, particulars o comunes.

Desenvolupament industrial:

• Antic Règim: petits tallers artesans controlats pels gremis.
• Putting-out system: comerciants facilitaven eines als camperols i recollien els productes per vendre'ls.
• Domestic system: artesans es convertien en empresaris treballant al marge del gremi.
• Manufactura reial: concentració de molts artesans en un mateix edifici.

Comerç:

• Exterior: intercanvi entre Europa i Amèrica, controlat pels reis mitjançant companyies amb monopoli.
• Interior: dificultats pel control dels gremis, diferents pesos i mesures, i duanes.

La Guerra de Successió i les seves conseqüències

La Il·lustració: corrent cultural i de pensament a Europa a finals del segle XVII i XVIII.

Guerra de Successió (1701-1714):

• Austracistes (Arxiduc Carles): aliança amb Holanda, Anglaterra, Àustria, Portugal, Prússia, est d'Alemanya i Aragó. Model descentralitzat.
• Felipistes (Felip V): Castella, França, Baviera i Savoia. Model centralitzat i absolut.

Tractat d'Utrecht (1713): Fi de la guerra a Europa.

Tractat de Rastatt (1714): Fi de la guerra a Europa.

Equilibri continental: evitar l'hegemonia d'una potència sobre les altres.

Decret de Nova Planta (1716): centralització i uniformització administrativa. Fi de les institucions catalanes.

Regnat de Ferran VI: continuació de la política centralitzadora.

Carles III: adopció d'idees il·lustrades i modernització administrativa.

Carles IV: paralització de les reformes per por a la Revolució Francesa.

Actitud dels catalans: Pacte de Gènova contra Felip V a canvi d'ajuda militar i respecte a les institucions. Causes: sentiment antifrancès, rebuig a l'absolutisme, competència de productes francesos i actitud del nou virrei.

Derrota dels austracistes: Tractat d'Utrecht.

Nova administració: Capità General (màxima autoritat política i militar), Reial Audiència, corregidors i superintendència. Conseqüències culturals: tancament de la Universitat de Barcelona i imposició del castellà com a llengua oficial.

Canvis Socials i Econòmics

Demografia: natalitat elevada i reducció de la mortalitat catastròfica.

Societat: organitzada en estaments, però amb grups socials més dinàmics com la burgesia comercial i l'artesanat urbà. Diferències entre rics i pobres al camp. L'Església manté el seu poder i influència.

Agricultura: reactivació, creixement de la població i demanda de vi i aiguardent.

Botiga: trencament de l'estructura gremial, comerç al detall.

Manufactura: trencament de l'estructura gremial. Segle XVII: llana i ferro. Segle XVIII: indianes (teixit de cotó).

Art i Cultura

Rococó (1a meitat s. XVIII): estil barroc recargat i esteticista, luxe.

• Arquitectura: decoració rica, sostres alts, miralls i formes irregulars.
• Pintura: temàtica aristocràtica, quotidiana, exòtica i continental. Colors pastel i clars.

Neoclassicisme (2a meitat s. XVIII): rebuig dels excessos del rococó, recuperació de l'estètica i la mitologia clàssica.

• Arquitectura: equilibri, simetria, columnes, solidesa.
• Pintura: ideal de bellesa clàssica i equilibri.

Ciència: base newtoniana i experimental. Avanços en matemàtiques, astronomia, física i classificació d'espècies. Difusió de coneixements a través d'acadèmies militars (medicina, enginyeria) i societats acadèmiques.

La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

Principis de la Il·lustració: raó, educació, progrés, felicitat del poble i tolerància.

Pensadors il·lustrats:

• Montesquieu: separació de poders.
• Rousseau: contracte social.
• Voltaire: crítica de l'absolutisme i la tirania, defensa d'un sistema polític parlamentari.

Crítica a l'Antic Règim: societat injusta, desigualtat jurídica, privilegi de corporacions. Difusió de les idees a través de l'Enciclopèdia.

Absolutisme: concentració de poders d'origen diví.

Despotisme il·lustrat: voluntat de millorar les condicions de vida dels súbdits sense modificar l'estructura social ni les lleis. Exemples: Reial Societat Econòmica d'Amics del País (1765) i Junta de Comerç (1756).

Glossari:

• Audiència: institució amb funcions de govern i administració de justícia.
• Botiga: establiment comercial que venia al detall.
• Botifler: catalans que van donar suport a Felip V.
• Capità General: màxima autoritat política i militar.
• Monarquia absoluta: sistema de govern propi de l'Antic Règim, basat en la centralització del poder.