Antic Règim i Il·lustració: Crisi, Ciència i Art

L'Antic Règim i la Il·lustració

1. La Il·lustració

- L'Antic Règim: Sistema sociopolític. Característiques:

• Monarquia absoluta: El monarca era rei per dret diví, i podia exercir tots els poders de l'estat.
• Intervenció en l'economia: L'economia se sustentava en les activitats agràries, el comerç i l'artesania.
• Societat estamental: privilegiats (noblesa i clergat) enfront del tercer estat (burgesos i camperols).
• Principi d'autoritat: El coneixement se sotmetia a l'autoritat dels mestres antics.

- El pensament il·lustrat

Il·luminar l'ésser humà amb el coneixement.

Pilars:

• La raó: Dirigeix tot el coneixement.
• L'esperit crític: L'enteniment raonat i raonable.

Va construir un front d'oposició a les institucions de l'Antic Règim.

Es va presentar com una revolució cultural.

- Els il·lustrats

• Voltaire (Càndid): Rebuig de les supersticions.
• Montesquieu (L'esperit de les lleis): Separació de poders.
• Rousseau (El contracte social): Democràcia.
• Diderot i D'Alembert (Enciclopèdia): Saber científic.

2. La Crisi de l'Antic Règim

- El liberalisme i els models parlamentaris.

Províncies Unides dels Països Baixos

• República parlamentària.
• Assemblea parlamentària.
• Cap de l'estat.

Gran Bretanya

• Monarquia parlamentària.
• Major poder parlamentari.
• Bill of Rights.
• Major control sobre el monarca.
• Eleccions lliures.

- El despotisme il·lustrat

Principis de la Il·lustració.

Monarques --> Dèspotes il·lustrats.

Absolutisme.

Modernització econòmica i cultural.

"Tot per al poble, però sense el poble"

- Noves teories polítiques i econòmiques

Polítics liberals i divisió de poders. Paral·lelament s'havia produït el descrèdit dels estaments privilegiats.

Teories econòmiques:

• Fisiocràcia: la principal font de riquesa era l'agricultura.
• Liberalisme econòmic (Adam Smith): oferta i demanda dels consumidors.

3. La Ciència i l'Art al Segle XVIII

- Els avenços científics

Lavoisier: Química. Jenner: Medicina. Newton: Física. Herschel: Astronomia. Linné: Biologia. Cook: Exploracions.

- El Neoclassicisme

Buscava l'equilibri i la serenitat de l'art del primer Renaixement i orígens grecoromans.

Pintura: Jacques L. David. Escultura: Antonio Canova. Arquitectura: puresa (simples i lliures) i monumentalitat (equilibri i elegància).

4. Nova Dinastia

- La Guerra de Successió

Europa: Dos regnes s'unirien (França i Espanya); per a evitar-ho, van proposar com a rei Carles d'Àustria.

Espanya: Guerra civil (partidaris de Felip V - Carles d'Àustria) i temien que els Borbons posessin un model d'estat centralitzat i absolutista.

- Política interior i exterior dels Borbons

Enfortir l'absolutisme: Es denomina regalisme. Crear institucions: nou tipus d'estat centralitzat i divisió del territori en províncies. Política exterior: Condicionada pels pactes de família.

5. Il·lustració Espanyola

- Les idees il·lustrades a Espanya

No tenia el vessant revolucionari i d'oposició política.

Va difondre les idees il·lustrades a través del foment de l'economia, la cultura i l'educació.

Il·lustrats espanyols:

• Feijoo: Pensament il·lustrat.
• Olavide, Campomanes i Jovellanos: Modernitzar el país.

- Les reformes econòmiques

El foment de la indústria, el desenvolupament del comerç, les vies de comunicació i la modernització de l'agricultura.

6. L'Art Neoclàssic Espanyol

- Un art urbà: El gran impuls de l'arquitectura i l'escultura es va produir a Madrid durant el regnat de Carles III.

Els edificis: Es van simplificar les formes per a transmetre la idea de l'equilibri i l'elegància, es dissenyaven edificis grandiosos per a impressionar l'espectador, s'usaven elements decoratius d'origen clàssic.

Estàtues i monuments: El gran creixement de la imatgeria barroca va dificultar la introducció de les noves directrius en l'escriptura.

- La pintura: Es van recuperar els temes mitològics clàssics. A Espanya destaquen els temes costumistes. L'academicisme pictòric del Neoclassicisme buscava donar més importància al dibuix que al color.