L'Antic Règim i la Il·lustració: orígens i crisi

L'Antic Règim i la Il·lustració

L'Antic Règim: Definició i Característiques

Els revolucionaris francesos de 1789 van anomenar Antic Règim les institucions que representaven la tradició que ells pretenien derrocar.

• En l'aspecte polític, l'Antic Règim s'identificava amb la monarquia absoluta.
• En l'aspecte social, la societat estamental.
• En l'aspecte econòmic, l'economia dirigida per l'Estat.
• En l'aspecte intel·lectual, amb les mentalitats dominades pel principi d'autoritat.

La Il·lustració: Raó i Esperit Crític

El moviment de la Il·lustració es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII, principalment a França. Es basava en dos pilars:

• La raó, instrument que dirigeix tot coneixement i facilita la comprensió científica de l'univers.
• L'esperit crític es desenvolupa mitjançant l'exercici de la raó, permetent posar en dubte allò que no es correspongui amb l'enteniment raonat.

Les aportacions es van manifestar en un doble vessant. Va constituir un front d'oposició a les institucions de l'Antic Règim. Els il·lustrats van adoptar una postura revolucionària. D'altra banda, es va presentar com una revolució cultural que pretenia el progrés econòmic i la modernització.

El Despotisme Il·lustrat: Lema i Exemples

La Il·lustració atacava els fonaments del poder dels monarques. En l'aspecte cultural, la Il·lustració presentava propostes molt interessants de foment econòmic i de promoció de les ciències i les arts.

Aquests monarques són coneguts com a dèspotes il·lustrats: dèspotes, perquè van continuar governant amb el més ferri absolutisme, i il·lustrats, perquè van demostrar un gran interès per la modernització econòmica i cultural dels seus estats.

El lema era: «Tot per al poble, però sense el poble». El monarca governava per augmentar la riquesa. Un dèspota il·lustrat destacat va ser Carles III d'Espanya.

Filòsofs Il·lustrats Destacats

Voltaire: defensava una religió natural i l'existència d'un ésser suprem, però rebutjava les esglésies establertes.

Montesquieu: desenvolupava alguns principis de la teoria política contemporània.

Rousseau: va ser fonamental l'aportació que va fer a la teoria política, mostrant-se partidari de les idees democràtiques.

La Crisi de l'Antic Règim

Les Teories Polítiques Revolucionàries

El fonament teòric sobre el qual es basava la monarquia absoluta era que el poder procedia de Déu, que el delegava en el monarca. En el rei residia la sobirania i, en conseqüència, els tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Davant d'aquesta teoria, va sorgir-ne una altra de ben diferent, el liberalisme, que afirmava que la sobirania residia en el poble i el rei governava per delegació d'aquest. En el segle XVIII, els principals defensors d'aquestes idees van ser: Montesquieu, que va elaborar la teoria de la divisió de poders, i Rousseau, partidari de les idees democràtiques, en contraposició al lema de la monarquia absoluta.

Les Crítiques a la Societat Estamental

A l'Europa del segle XVIII es mantenia la societat estamental heretada de l'Edat Mitjana amb els seus tres estaments: noblesa, clergat i estat pla, i la seva divisió en privilegiats i no privilegiats. La realitat social, però, era molt diferent. El grup social més dinàmic va passar a ser la burgesia, encara que, institucionalment, romania dins de l'estat pla. Paral·lelament a l'ascens de la burgesia, s'havia produït el descrèdit dels estaments privilegiats.

Les Noves Teories Econòmiques

En l'Antic Règim, la teoria econòmica predominant era el mercantilisme, que defensava la intervenció de l'Estat i, en conseqüència, del rei, en l'economia. En el segle XVIII van sorgir dues noves teories:

• Per a François Quesnay, creador de la teoria econòmica coneguda com a fisiocràcia, l'autèntica font de riquesa era l'agricultura. Podia ser pròspera si s'establia la propietat privada de la terra.
• Adam Smith va ser el creador del liberalisme econòmic, teoria que rebutjava la intervenció de l'Estat en l'economia.