L'Antic Règim: Societat, Economia i Política a l'Edat Moderna
Què anomenem Antic Règim?
Anomenem Antic Règim al conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzava els estats europeus en l'Edat Moderna. Té tres característiques fonamentals:
- El manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
- Un sistema econòmic que es basava en el sector primari.
- Un sistema polític en què els reis intentaven acumular tot el poder.
Al llarg del segle XVIII, els monarques es van veure influenciats per les idees de la Il·lustració i va sorgir el despotisme il·lustrat.
El manteniment de la societat estamental
La societat estamental es va crear en l'Edat Mitjana i dividia la societat en tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. Tenia dues característiques fonamentals:
- L'immobilisme vertical, que impedia que el tercer estat pogués ascendir en la piràmide social.
- L'existència del privilegi: la noblesa i el clergat, els estaments privilegiats, gaudien de grans beneficis enfront de la resta de la societat.
Les transformacions dins de la societat
La noblesa es dividia en alta i baixa noblesa. L'alta tenia moltes propietats al camp i rebia molts diners pels seus drets senyorials. El clergat es dividia també en alt o baix clergat. L'alt el constituïen els fills menors de les famílies nobles i el baix, persones del tercer estat. El tercer estat abraçava tots els altres individus i estava compost pels camperols i la burgesia.
Un món bàsicament rural: l'hegemonia del sector primari
En el segle XVIII, la major part de la població es dedicava a l'agricultura; era una producció de subsistència i la major part de les terres es dedicava a conrear cereals. La propietat de la terra estava en mans dels privilegiats. Els senyorius suposaven prop del 40% de la superfície cultivable:
- Les terres de la noblesa mai es dividien a causa del majorat (mayorazgo) per primogenitura.
- Part de les terres del clergat, les mans mortes, tampoc es podien vendre perquè estaven sota la protecció directa del rei.
Els camperols que no tenien terres estaven sotmesos al règim senyorial, pel qual el senyor els permetia treballar una part de les seves terres perquè es mantinguessin i, a canvi, els camperols pagaven una renda.