Anticossos i Resposta Immunitària: Tipus, Funció i Mecanismes

Anticossos

Són glicoproteïnes (immunoglobulines) produïdes pels limfòcits B, que s’uneixen de forma específica als antígens. Es poden trobar lliures al plasma sanguini o bé adherits a la membrana plasmàtica dels limfòcits B. Presenten estructura quaternària, amb dues cadenes pesants (H) i dues de lleugeres (L) unides mitjançant ponts disulfur, amb zones constants i d’altres molt variables, per on s’uneix amb l’antigen: 5 tipus d’immunoglobulines (Ig):

• IgG: es formen en la resposta secundària i poden travessar la placenta. Són les més abundants (70-75%).
• IgM: es formen durant el primer contacte amb l’antigen (resposta primària). Responsables de l’aglutinació en les transfusions de sang incompatibles. Són pentamèriques (5 subunitats) i representen el 10% del total.
• IgA: es troben al calostre i altres secrecions (mucus, saliva, llàgrimes) per a reforçar les barreres primàries. Poden formar dímers o trímers. Representen el 15-20%.
• IgE: intervenen en els processos d’al·lèrgia, estimulant la producció d’histamina per part dels mastòcits i basòfils, en presència d’un anticòs. Representen < 1%.
• IgD: es troben com a receptors de membrana dels limfòcits B. Representen < 1%.

La resposta immunitària

Tipus de resposta immunitària

• Primària: primer contacte amb l’antigen. Es formen anticossos IgM de forma exponencial fins a un punt en el qual torna a davallar.
• Secundària: a partir del segon contacte. Es formen anticossos IgG. La resposta és més ràpida i contundent gràcies al fet que, després del primer contacte, alguns limfòcits B i T s’havien transformat en cèl·lules de memòria. La persistència de la memòria immunològica pot durar anys.

Les cèl·lules presentadores de l’antigen

Algunes cèl·lules, com ara els macròfags, capten els antígens per endocitosi, i els degraden en pèptids més senzills que aniran a parar a l’exterior de la membrana plasmàtica, associats a les proteïnes del Complex Principal d’Histocompatibilitat (MHC). Els determinants antigènics són reconeguts pels receptors CD dels limfòcits T col·laboradors.

La reacció antigen-anticòs

L’antigen s'uneix a l’anticòs de forma reversible mitjançant enllaços febles, formant el complex antigen-anticòs. Aquesta reacció és extraordinàriament específica: cada anticòs reconeix un determinant antigènic i es fixa a la porció variable de les cadenes H i L de l'anticòs. Diferents tipus:

• Precipitació: Quan els antígens són molècules polivalents i els determinats antigènics s’uneixen als anticossos lliures es formen complexos tridimensionals insolubles que precipiten.
• Aglutinació: Quan els anticossos reaccionen amb determinants antigènics que estan a la superfície dels bacteris o altres cèl·lules. Els antígens en aquest cas s’anomenen aglutinògens, i els anticossos aglutinines. Les cèl·lules s’agreguen i sedimenten.
• Neutralització: Normalment es produeix en virus i consisteix en disminuir la capacitat infectant del virus, neutralitzant els antígens.
• Opsonització: Quan un microorganisme té anticossos units a la seva superfície és fàcilment fagocitat. Els microorganismes recoberts d’antígens es diu que estan opsonitzats.

El sistema de complement

És un conjunt d’unes 20 proteïnes que actua seguint un procés en cadena i que produeix una resposta ràpida i eficaç contra els bacteris. Els components es designen amb la lletra C (C1 a C9).

Mecanismes d’acció:

• Intervé en el procés d’inflamació, induint l’alliberament d’histamina.
• Citòlisi bacteriana: crea uns porus a la membrana bacteriana, que provoquen la pèrdua de material citoplasmàtic.
• Opsonització: recobriment de cèl·lules microbianes, per tal d’amplificar la fagocitosi.