Anys de la Guerra Civil Russa: 1917-1921 i el Comunisme de Guerra

4. Els anys de la guerra civil (1917-1921)

A partir de la revolució d’octubre, els bolxevics van monopolitzar el poder i van marginar la resta de forces polítiques, la qual cosa va contribuir a l’esclat d’una sagnant conflagració civil. Es tractava, però, d’una oposició molt heterogènia. Dirigien la força militar antibolxevic més important els generals contrarevolucionaris, dits blancs, que van tenir el suport de tropes estrangeres alemanyes fins al 1918. Els bolxevics tenien a la seva disposició el nombrós, potent i disciplinat Exèrcit Roig, organitzat per Trotski, que va aconseguir derrotar uns enemics que no van arribar a unir-se mai. Els bolxevics van implantar a Rússia un règim dictatorial de partit únic. La peça fonamental del nou sistema era, doncs, el partit comunista, que dominava les institucions fonamentals del nou estat: el Consell de Comissaris del Poble i els soviets. Immediatament, al desembre de 1917, es va crear la policia política -la txeca-. Les circumstàncies de la guerra, que van comportar l’ensorrament de la producció i la manca de productes bàsics, van portar a la instauració d’una política econòmica anomenada comunisme de guerra. El govern va nacionalitzar moltes empreses industrials, que van passar a ser controlades pels comitès d’obrers, i va establir un control estricte del comerç interior i exterior. L’any 1920 hi va haver una onada de protestes i de disturbis. Els fets més significatius es van produir a Kronstadt. Lenin pensava que la revolució russa era només una primera fase d’una revolució mundial. El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. L’instrument per promoure la revolució mundial va ser la Tercera Internacional o Komintern. El 1920, els comunistes russos van aprovar les 21 condicions que havien de complir els partits per pertànyer al Komintern: anomenar-se comunistes, rebutjar el socialisme reformista, introduir-se en els sindicats socialistes, infiltrar-se en l’exèrcit, imposar una disciplina ferri, obeir l’executiu internacional, utilitzar mitjans legals i clandestins per promoure la revolució, i expulsar els membres que no complissin aquestes condicions.