L'Aparell Digestiu: Anatomia i Funcions Bàsiques

Què és l'aparell digestiu?

L’aparell digestiu és un dels aparells implicats en la funció de nutrició. És l'aparell encarregat d'ingerir els aliments, degradar-los fins a molècules petites que puguin ser absorbides per l’organisme i siguin capaces d'entrar a les cèl·lules, i després expulsar-ne les restes no digeribles (femtes).

En l'anatomia de l’aparell digestiu podem distingir:

Tub digestiu

Un llarg conducte buit amb dues obertures: boca i anus. Aquest tub està molt diferenciat i podem distingir-hi els següents òrgans:

• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estómac
• Intestí prim
• Intestí gros

Glàndules digestives

Òrgans i cèl·lules encarregats de vessar al tub tota una sèrie de sucs digestius compostos principalment per enzims, que seran els responsables dels processos de digestió. Les principals glàndules són:

• Glàndules salivals
• Fetge
• Pàncrees (són les glàndules annexes al tub digestiu)
• Glàndules unicel·lulars disperses pel tub (fonamentalment a l'estómac i l'intestí prim).

La Boca

Els aliments s'incorporen al nostre cos per la boca, on es troben les dents, la llengua i les glàndules salivals, que efectuaran sobre l'aliment una digestió mecànica (masticació) i una digestió química (insalivació). L'aliment, després de ser mastegat i insalivat, es transforma en una pasta anomenada bol alimentari. El moviment de la llengua conduirà el bol alimentari cap a l'interior del tub digestiu.

La Masticació

És el procés de digestió mecànica que té lloc a la boca gràcies a l'acció de les dents. Les dents, amb ajuda de la llengua, tallen els aliments i els esmicolen en trossos més petits. Un adult té 16 dents a cada mandíbula, que es distribueixen de la següent manera:

• 4 Incisius
• 2 Canins
• 4 Premolars
• 6 Molars

La Insalivació

La digestió química és realitzada per la saliva en posar-se en contacte amb l'aliment, procés que es denomina insalivació. La saliva conté mucus i enzims com el lisozim (amb propietat antimicrobiana) o la ptialina (amilasa que comença la digestió del midó). La saliva és segregada per tres parells de glàndules salivals:

1. Paròtide
2. Submaxil·lar
3. Sublingual

La Faringe

És el tub (12-14 cm) que comunica amb la boca i és una via comuna del tub respiratori i del tub digestiu.

Deglució

Aquí es produeix la deglució: el bol alimentari travessa la faringe i arriba fins a l’esòfag. A la faringe, la deglució és un acte continu, integrat i complet en el qual intervenen músculs llisos i estriats. S'inicia voluntàriament i es completa mitjançant el reflex de deglució (involuntari), que està controlat pel tronc encefàlic (bulb raquidi). La faringe comunica les vies respiratòries i les digestives. Justament per evitar que l'aliment entri a les vies respiratòries hi ha una espècie de vàlvula, l'epiglotis, que tanca la tràquea i permet que l'aliment segueixi cap a l'esòfag.

L'Esòfag

Conducte muscular de 25 cm que comunica la faringe amb l'estómac. Travessa el diafragma en el seu descens de la cavitat toràcica a l'abdominal. Està situat davant de la columna vertebral i darrere de la tràquea i el cor. El terç superior és musculatura estriada que permet la deglució voluntària. Els dos terços inferiors són musculatura llisa, que fan que l'aliment baixi mitjançant moviments peristàltics.

L'Estómac

És un òrgan buit en forma de bossa, situat a la part superior central esquerra de l'abdomen, sota el diafragma i cobert parcialment pel fetge. Medeix uns 20 cm de llarg i uns 9-12 cm de diàmetre. La capacitat és d'1,5-2 litres en adults. Està situat entre l'esòfag i el duodè.

Parts de l'Estómac

Té tres parts:

1. El fons: és la part més alta, per sobre del càrdies. Aquesta regió sol contenir gasos.
2. El cos: part més gran i central de l'estómac.
3. L'antre: porció inferior (pilòrica).

Esfínters de l'Estómac

Conté dos esfínters o extrems:

• Càrdies: Regió de l'estómac per on entra el bol alimentari. Conté una vàlvula que evita el reflux dels sucs gàstrics cap a l'esòfag.
• Pílor: Regió que separa l’estómac del duodè (primera part de l’intestí prim). Té un esfínter que es manté tancat mentre té lloc la digestió estomacal, obrint-se intermitentment per deixar passar el quim.

Capes de l'Estómac

De dintre cap enfora, l'estómac presenta les següents capes:

1. Mucosa: Té glàndules exocrines que secreten suc gàstric (líquid format per moc, enzims com la pepsina, i àcid clorhídric). Quan l'estómac està buit, la mucosa presenta plecs o rugositats.
2. Submucosa: Conté vasos sanguinis i limfàtics, i plexes nerviosos.
3. Capa muscular: Formada per musculatura llisa. Té 3 capes de músculs que es disposen obliquament (interna), circularment (mitjana) i longitudinalment (externa). Aquestes capes permeten els moviments de barreja.
4. Capa serosa (Peritoneu visceral): Secreta un líquid serós que lubrica i evita el fregament amb altres òrgans.

L'aliment entra i s'acumula a l’interior, principalment a la regió del fundus i el cos, i allí pateix una digestió química (per l'acció del suc gàstric) i una digestió mecànica (pels moviments peristàltics de les parets de l’estómac). La capa de teixit epitelial interior, denominada mucosa gàstrica, conté cèl·lules glandulars especialitzades a segregar les diferents substàncies del suc gàstric (format per aigua, moc, àcid clorhídric (HCl), pepsina i altres enzims).

L'Intestí Prim

Fa uns 6 metres de longitud i 2,5 cm de diàmetre. Està empaquetat a la cavitat abdominal, on presenta moltes corbes fixades a la paret abdominal posterior mitjançant el mesenteri. Comença al pílor i acaba on comença l'intestí gros (a la vàlvula ileocecal).

Regions de l'Intestí Prim

Comprèn 3 regions:

1. Duodè: Porció més curta de l'intestí (25-30 cm). No té mobilitat pròpia significativa i té forma de C. Hi desemboquen els conductes pancreàtics i el conducte colèdoc (en un punt denominat ampolla de Vater).
2. Jejú: Fa aproximadament 2,5 m de longitud.
3. Ili: Fa aproximadament 3,5 m de longitud. Aquest arriba fins a la vàlvula ileocecal. És la part més llarga i ocupa la porció inferior dreta de l'abdomen.

L'Intestí Gros

És l'última porció del tub digestiu. Fa uns 1,5-2 m de longitud. S'estén des de la vàlvula ileocecal fins a l'anus. Hi diferenciem les tènies còliques (bandes longitudinals de múscul llis), els apèndixs epiploics (petites protuberàncies de teixit adipós) i les haustres (deformacions en forma de sac de la paret de l'intestí gros).

Regions de l'Intestí Gros

Comprèn tres regions principals:

1. Cec: Té forma de sac. L'ili hi entra fins a arribar a la vàlvula ileocecal, que permet deixar passar el contingut des de l'intestí prim al gros, però no al revés. Al cec s'hi uneix l'apèndix vermiforme.
2. Còlon: Envolta l'intestí prim. Diferenciem el:
   • Còlon ascendent
   • Còlon transvers
   • Còlon descendent
   En el seu recorregut es distingeixen dues flexures (l'hepàtica, sota el fetge, i l'esplènica, sota la melsa) i una curvatura final (el còlon sigmoide).
3. Recte: És la porció distal del tub digestiu. Acaba a l'esfínter anal. La porció distal del recte es transforma en el canal anal. Aquest canal està envoltat d'un doble anell muscular constituït pels esfínters anals intern (múscul llis, involuntari) i extern (múscul estriat, voluntari).