L'Aparell Reproductor Humà: Anatomia, Fisiologia i Patologies

Aparell Reproductor Femení

• Ovaris: Produeixen els òvuls i les hormones sexuals.
• Trompes de Fal·lopi: Comuniquen els ovaris amb l’úter.
• Úter: S’hi allotja l’embrió en cas d’embaràs. La capa interna s’anomena endometri.
• Vagina: Conducte extensible que connecta l’úter amb l’exterior.
• Vulva: Part externa de l’aparell reproductor femení. Hi trobem:
  • El clítoris, petit cos erèctil.
  • Els llavis majors i menors, envoltant l’obertura de la vagina amb l’exterior.
  • L’orifici vaginal.
  • El meat urinari.

Aparell Reproductor Masculí

• Testicles: Produeixen els espermatozoides i les hormones sexuals. Es troben dins l’escrot o bossa escrotal.
• Epidídim: Conducte molt llarg (6 m) que està situat a la part posterior del testicle. Hi maduren els espermatozoides.
• Conductes Deferents: Connecten l’epidídim amb els conductes ejaculatoris, que al seu torn desemboquen a la uretra.
• Vesícules Seminals: Són dues glàndules que es troben a continuació del conducte deferent. La seva funció és produir el líquid seminal.
• Pròstata: És una glàndula que trobem per sota i a la sortida de la bufeta. La seva funció és secretar el líquid seminal que protegeix i nodreix els espermatozoides, cosa que dóna lloc al semen.
• Penis: És l’òrgan copulatori. A la part terminal hi ha el gland, recobert pel prepuci, un replec cutani.

Fisiologia de la Reproducció

El Cicle Menstrual

És un procés cíclic de canvis, en la dona, que es produeixen com a resultat de la preparació per a un possible embaràs.

Cada mes, aproximadament, una dona pateix una hemorràgia anomenada menstruació o regla que marca l’inici del cicle.

L'Embaràs

És el període de temps comprès entre la fecundació de l’òvul i el part. Té una durada aproximada de 280 dies (de 37 a 40 setmanes).

Durant l’embaràs la mare experimenta una sèrie de modificacions fisiològiques i anatòmiques que afecten tots els òrgans i sistemes.

Canvis Materns de l'Embaràs

En el primer trimestre augmenta el pit, les ganes d’orinar, nàusees i acidesa, trastorns del son. A mesura que avança l’embaràs augmenta el pes de la dona (uns 11 kg al final), augmenta el volum de l’úter, el diafragma s’eleva, els intestins, el fetge i l’estómac es desplacen i la bufeta urinària perd capacitat.

Símptomes de l'Embaràs

• Necessitat d’orinar amb més freqüència.
• Més retenció d’aigua i sals.
• Augment del volum sanguini i de la despesa cardíaca.
• Augment de la freqüència respiratòria.
• Fatiga i son.
• Capritxos per canvis hormonals.

La Menopausa

És el període de temps d’una dona en què els ovaris deixen de produir òvuls, el cos produeix menys hormones (estrogens i progesterona) i la menstruació es torna menys freqüent fins que desapareix. Això passa entre els 45 i 55 anys.

Símptomes de la Menopausa

• Canvis d’humor.
• Fogots i suors.

Poden durar 5 anys o més.

Recomanacions per Alleujar els Símptomes de la Menopausa

• Evitar la cafeïna, l’alcohol i els aliments condimentats. Mantenir una dieta rica en calci.
• Vestir-se amb roba lleugera i en capes.
• Fer exercici moderat de forma periòdica.
• Practicar respiracions lentes i profundes cada vegada que es presenti un fogot (6 respiracions per minut). Practicar ioga, meditació.
• Romandre sexualment activa, utilitzant lubricants.

Patologia de la Reproducció

Patologies de l'Aparell Reproductor Femení

• Vulvovaginitis no infecciosa: Infecció de la vulva i la vagina deguda a substàncies irritants, com sabons, o a una mala higiene personal.
• Endometriosi: Creixement del teixit endometrial fora de l’úter. Pot provocar sagnia anormal, períodes dolorosos i dolor pelvià.
• Tumors: Benignes o malignes. La majoria es localitzen a l’úter i als ovaris i acostumen a causar dolor abdominal baix i trastorns menstruals.
• Problemes menstruals: Menstruacions doloroses (dismenorrea), amb sagnia excessiva (menorràgia), absència de menstruació (amenorrea).
• Infeccions genitals: Vulvovaginitis, etc.
• Malalties de transmissió sexual: Malalties lligades a les relacions sexuals.

Patologies de l'Aparell Reproductor Masculí

• Hèrnia inguinal: Debilitació anormal de la paret abdominal; part de l’intestí pot entrar a l’escrot.
• Hidrocele: Acumulació de líquid a les membranes que envolten els testicles.
• Tumors: Benignes i malignes. Els més freqüents són els prostàtics i els testiculars. És important el diagnòstic precoç mitjançant les revisions periòdiques.
• Inflamacions: Del gland, del prepuci, del gland i del prepuci o de l’epidídim. Se solen deure a una infecció bacteriana.
• Malalties de transmissió sexual: Les mateixes que les femenines.