Aparell Respiratori: Funcionament i Parts
Aparell respiratori
Les funcions de l'aparell respiratori són:
- Entrada d'oxigen a l'organisme. Les cèl·lules necessiten O2 per poder obtenir l'energia necessària a fi de desenvolupar les seves funcions vitals, mitjançant l'oxidació de la matèria orgànica.
- Eliminació dels productes resultants de la respiració com el CO2 que pot ser problemàtic si es troba en gran concentració (formació d'àcid carbònic, baixada de pH i desnaturalització de les proteïnes).
Vies respiratòries externes
- Fosses nasals: són dues cavitats que s'obren a l'exterior pels orificis nasals. El seu interior està recobert per una mucosa molt vascularitzada que s'anomena pituïtària i per molts pèls. Tenen diverses funcions:
- Humitegen l'aire amb les secrecions mucoses.
- Escalfen l'aire amb la pituïtària roja, molt vascularitzada.
- Filtren l'aire amb els pèls perquè entri net.
- Conté el sentit de l'olfacte.
L'entrada de l'aire també es pot fer per la boca, però l'aire que entra no està ni tan humitejat, ni tan calent, ni tan net.
- Faringe: està situada a la part posterior de la boca i forma part de les vies digestives i respiratòries. Comunica amb l'esòfag de l'aparell digestiu i amb la laringe de l'aparell respiratori. Per evitar que el que mengem o bevem vagi a parar a les vies respiratòries, durant la deglució, el pas de l'aire a la laringe resta tancat per l'epiglotis.
- Laringe: és un tub cartilaginós de 5 cm situat per davant de l'esòfag i perceptible des de l'exterior (és la protuberància coneguda com nou del coll). Conté les cordes vocals, per això és l'òrgan encarregat de la fonació o parla.
- Tràquea: és un tub d'uns 12 cm format per semianells cartilaginosos tancats per darrera per fibres musculars que eviten frecs amb l'esòfag quan hi passen aliments. A l'extrem final es divideix en dos bronquis, formats per anells sencers i que entren en els pulmons. Els bronquis es divideixen i es subdivideixen com a branques d'un arbre. Les darreres ramificacions, d'1 mm de diàmetre, s'anomenen bronquíols i acaben en unes dilatacions esfèriques anomenades alvèols pulmonars.
Els pulmons
- Pulmons: són uns òrgans esponjosos situats dintre de la caixa toràcica i per damunt del diafragma. Els dos pulmons no són idèntics, ja que el dret té tres lòbuls mentre que l'esquerre en té dos, ja que ha d'allotjar el cor. Estan recoberts per una doble membrana anomenada pleura, l'interior de la qual està ocupat pel líquid pleural, de funció lubrificant en el moviments respiratoris. El seu interior està ocupat pel conjunt de bronquíols i alvèols pulmonars. A nivell dels alvèols té lloc l'intercanvi gasós. Els alvèols estan constituïts per una membrana molt fina i es troben envoltats per molts capil·lars sanguinis. Aquests capil·lars agafaran l'oxigen que entra fins als alvèols i deixaran anar el diòxid de carboni que sortirà cap a l'exterior.
La respiració humana
El conjunt de processos que intervenen en la respiració humana són:
- Respiració externa o ventilació: transport d'aire des de l'exterior fins als pulmons.
- Intercanvi d'oxigen entre els alvèols pulmonars i la sang: l'oxigen passa dels alvèols a la sang.
- Transport d'oxigen pel sistema circulatori: l'oxigen arriba a totes les cèl·lules del cos gràcies al sistema circulatori.
- Intercanvi d'oxigen entre la sang i les cèl·lules dels teixits de l'organisme: l'oxigen entra a cada una de les cèl·lules del cos.
- Respiració cel·lular: és un procés que té lloc a l'interior de totes les cèl·lules del nostre cos. Cada una de les cèl·lules agafa oxigen, que li serveix per oxidar matèria orgànica per obtenir energia i diòxid de carboni, que sortirà de la cèl·lula.
matèria orgànica + oxigen → energia + diòxid de carboni
- Intercanvi de diòxid de carboni entre les cèl·lules dels teixits de l'organisme i la sang: el diòxid de carboni surt de cada una de les cèl·lules del cos i entra al sistema circulatori.
- Transport de diòxid de carboni pel sistema circulatori: el diòxid de carboni arriba als pulmons gràcies al sistema circulatori.
- Intercanvi de diòxid de carboni entre la sang i els alvèols pulmonars: el diòxid de carboni passa de la sang als alvèols.
- Respiració externa o ventilació: transport d'aire des dels pulmons fins a l'exterior.