L'apostrof: ús correcte i exemples

Llengua i literatura31 de maig 20243,92 KB

L'apostrof: - S'apostrofen davant de: vocal o h muda: l'home, l'anada. - No s'apostrofen davant de: diftong creixement: el iot, hiena.. Exemples: - l’infermer, l’hisendat, la Isabel, la humilitat, l’esses, la instància. - t’espera: espera’t, l'ajuda: ajuda’l, l'eixuga: eixuga’l, m’observa: observa’m, s’agafa: no es pot, l’estima: estima’l

a) L’has de col·locar com es veu en el dibuix. (sub. adverbial de manera) b) Avui vull que arribis aviat a l’institut. (sub. Substantiva completiva) c) He vist la noia que viu al costat de casa teva. (sub. adjectiva especificativa) d) Sortirem a passejar encara que estigui núvol. (sub. d’implicació lògica concessiva) e) Ho parlarem mentre ens prenem un refresc. (sub. adverbial de temps) f) Per fi he trobat el que buscava. (sub. substantiva de relatiu) g) Sempre faig una mica tard quan plou. (sub. adverbial de temps) h) Aquesta és la pel·lícula que veurem dissabte. (sub. adjectiva especificativa).

- Saps si has aprovat l’examen? (subordinada substantiva interrogativa. Nexe: conjunció interrogativa, sense funció) - El que dius no té sentit. (subordinada substantiva de relatiu. Nexe: relatiu substantivat, funció de subjecte) - Digues-li quina camisa li queda millor. (determinant relatiu interrogatiu, sense funció) - Li agradarà molt conèixer-te. (subordinada substantiva d’infinitiu: Nexe: infinitiu, funció de subjecte) - M’alegra que hagis vingut amb nosaltres. (subordinada substantiva completiva. Nexe: conjunció, sense funció)

El llenguatge publicitari: a) Tic-tac, tic-tac… s’acosten les rebaixes: onomatopeia. b) Si no ets envàs, al groc no vas: rodolí c) Els kiwis et parlen de salut: personificació. d) Quant de temps fa que no vas al cinema?: interrogació retòrica. e) Dona corda al català: metàfora

Els textos publicitaris: - Informen i inciten el públic per convèncer-lo. AIDA: atenció, interès, desig, acció. Les sis qüestions bàsiques: què, qui, on, quan, com i per què.

Les funcions de les oracions subordinades substantives: a) La meva intenció és convidar-lo a sopar. → atribut (infinitiu). b) No parla mai del que li va passar → Complement de règim verbal (infinitiu). c) Em preocupa que s’hagin perdut pel camí → Subjecte (relatiu). d) Les paperetes són segellades pels qui organitzen el sorteig → Complement

completives: conjun: que. interrogativa: - total: si, parcial: què, qui, on, quan, quant, quin, etc. infinitiu: verb en infi. relatiu: qui, el què.

Locucions :nominals: nucli urbà, punt de trobada, ull de poll, peu d'atlets, cop d'ull, caixa negra, cap de cartell. -adjectivals: en flor, fora de joc, dret i fet, de butxaca, curt de vista, de segona mà, de bona pasta. - adverbials: per amor a l'art, a la llarga, en blanc, a la babalà, de pressa, d'amagat, de mica en mica

La subordinació: - substantives (Creus que deu estar bo), adjectives (l'home que presenta el llibre és professor meu), adverbials( quan torni comprarem la fruita)

Descarregar

PDF Word HTML