Aqüeducte Ferreres (Pont del Diable): Característiques i Construcció Romana
Aqüeducte Ferreres: Característiques i Construcció Romana
Recorregut de l'Aqüeducte del Pont del Diable
L’Aqüeducte Ferreres, conegut popularment com el Pont del Diable, és un impressionant pont romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs, al terme municipal de Tarragona. El seu recorregut s'iniciava a Pont d'Armentera, des d'on conduïa les aigües dels rius Francolí i Gaià fins a l'antiga ciutat de Tàrraco. És considerat un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l’època romana, i el més important de Catalunya. La seva longitud total és de 10 km.
Dimensions del Pont del Diable
El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció d’aigua, avui dia destruïda, que devia afegir uns 2 m més a l'alçada. Consta de dos nivells d’arcades superposades:
- Nivell inferior: 11 arcs
- Nivell superior: 25 arcs
Els arcs presenten una amplada (llum) de 6,30 m i una alçada de 5,70 m (en els trams on no s’han adaptat al desnivell del barranc). La seva gruixària és d'1,86 m, i la distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m.
Aspectes Constructius i Materials
Tota l’estructura del pont va ser construïda en opus quadratum, utilitzant blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats. Les dovelles dels arcs, en canvi, són llises. Aquests carreus es van col·locar en sec, sense morter a les seves juntes, una tècnica constructiva romana avançada.
Els pilars inferiors de la part central tenen una forma troncopiramidal, més ampla a la base. Aquesta característica podria ser deguda a la recerca de major solidesa, ja que es creu que podria ser un dels primers assajos de construcció amb doble arqueria. Les impostes, ressaltades amb elegància, formen dues línies paral·leles que, juntament amb les cornises que separen els dos pisos i la canalització d’aigua, remarquen l'horitzontalitat i equilibren la verticalitat dels grans suports quadrats.
El Canal i la Distribució de l'Aigua
El canal que transportava l’aigua, conegut com l'specus, va ser construït en opus signinum, un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra necessària per a l’obra va ser extreta d’una pedrera propera al monument, avui coneguda com les Coves de la Pedrera.
L’aigua hi circulava fins a arribar al castell d'aigües, el castellum aquae, una estació de distribució situada prop de la ciutat en un punt elevat. Possiblement, l'specus es trobava cobert amb una volta de mig punt o amb una llosa plana.
Tècniques de Construcció dels Pilars
El nucli dels pilars d'alçada estava fet de formigó (opus caementicium) i es reforçava de diverses maneres amb finalitats estètiques. Els pilars de l'aqüeducte presenten una estructura graonada, on cada filera de carreus mostra un retrocés de mig peu romà (aproximadament 15 cm).
Per a l'aixecament dels carreus, s’utilitzaven les tenalles, una eina que proporcionava més subjecció com més pesava el carreu.