Aqüeducte de Tarragona: Història, Arquitectura i Curiositats

Aqüeducte de Tarragona

Descripció

L’alçada màxima de l’obra és de 26 m. Està construït amb carreus en sec, sense argamassa o material aglutinant, que tenen forma d’encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. Tenen molta importància les impostes (punt d’on arrenca l’arc), que juntament amb les cornises separen els dos pisos i la canal de l’aigua i remarquen l’horitzontalitat i la solidesa de la construcció. La canal, per on circulava l’aigua, té una amplada de 80 cm. Una vegada superat el desnivell de la vall, el canal seguia per l’antic camí de l’Àngel, i entrava a la ciutat per l’actual Avinguda de Catalunya fins a l’anomenat castellum aquae, on l’aigua era depurada i distribuïda per tota la ciutat per mitjà de canonades de plom.

Entorn i Integració

L’Aqüeducte i les seves arcades són testimoni de l’enginyeria i l’urbanisme del món romà a les nostres terres. També mostren el desenvolupament cultural, artístic i tecnològic. Acredita la importància que va adquirir Tarragona durant l’època romana imperial. És un exemple de les grans obres urbanes que van transformar la ciutat, a partir del moment en què esdevingué capital de la Tarraconensis.

Funció

Va ser un dels tres aqüeductes construïts per proporcionar aigua a Tarraco i va estar en funcionament fins a l’Edat Mitjana.

Nom

Anomenat el Pont del Diable perquè segons la tradició, el constructor de l’obra ja havia construït les dues fileres d’arcades però un fort temporal les va tirar i va fer un pacte amb el diable.

Estàtua eqüestre de Marc Aureli

Descripció

Damunt d’un podi s’aixeca la figura de Marc Aureli, més esvelta i prima que altres retrats de l’emperador de la mateixa època. El cavall que munta té aixecada la pota dreta de davant, i ell vesteix una toga cenyida amb un cinturó (cíngol) i coberta amb un mantell militar (paludamentum). El retrat s’allunya dels models del període clàssic grec, que provocaven fredor en l’espectador. Aquí l’escultor li dona al personatge un caràcter de proximitat i transcendència i posa molta precisió en els detalls fisonòmics. El treball minuciós el trobem en: els cabells, la barba, els trets facials, el cap del cavall i en els plecs de la roba. Els detalls, la posició elevada i el recurs de la mirada perduda a l’infinit, fan que la figura transmeti a l’espectador un sentiment de força, autoritat i transcendència. El conjunt dona una sensació de serenitat i equilibri compositiu ja que el cavall no té moviment, tot i tenir una pota aixecada, s’aguanta a terra damunt les altres tres.

Temàtica

Demostració del poder imperial i de la magnificència del caràcter diví de l’emperador. Algunes cròniques medievals diuen que sota la pota del cavall hi havia esculpit un rei bàrbar, ajupit i amb les mans lligades a l’esquena. Aquesta figura potser tenia com a funció principal mostrar a Marc Aureli com a emperador victoriós. L’obra va ser realitzada amb motiu de la conquesta de dues capitals: Selèucia del Tigris i Ctesifont. El 1538 l’escultura va ser traslladada del palau del Laterà a la plaça Capitolina de Roma. Miquel Àngel en va dissenyar el pedestal tot i al principi no estar d’acord en situar l’escultura al mig de la plaça.