Àrees urbanes i planificació urbana

Àrea metropolitana: Aglomeració urbana formada per la ciutat central que és la principal, i altres localitats o ciutats satèl·lits que poden funcionar com a ciutats dormitori industrials, comercials i de serveis, tot això organitzat de forma centralitzada.

→ Exemple: Àrea metropolitana de Barcelona (Hospitalet de Llobregat, Badalona...)

Barraquisme o xabolisme: Forma d'habitatge típica dels grans nuclis urbans d'atracció immigratòria, va sorgir sovint de manera il·legal i sense organització urbanística. Manquen d'aigua corrent, llum i sanejament.

→ Exemple: La Canyada Real a Madrid

Centre històric: També anomenat nucli antic, és la part de la ciutat urbanitzada des del seu origen fins a l'època industrial. Ocupa una petita superfície de la ciutat actual, però té un valor molt important perquè posseeix edificis històrics i artístics. El pla és irregular i els seus límits són les muralles o les avingudes on abans estaven les muralles.

→ Exemple: Dalt Vila és el centre històric d'Eivissa

Ciutat dormitori → Nucli urbà característic de l'àrea metropolitana de les grans ciutats, ubicat habitualment a prop de les carreteres, d'ús residencial i amb pocs serveis, habitat per persones que treballen i recorren als serveis de la ciutat.

→ Exemple: Sant Jordi de ses Salines respecte a Eivissa

Conurbació: és una àrea urbana contínua formada per diverses ciutats que, a causa del creixement simultani d'aquestes, han arribat a fusionar-se i a fer desaparèixer l'espai rural entre elles. Cada ciutat manté la seva independència municipal.

→ Exemple: Màlaga-Marbella

Directrius d'Ordenació Territorial: Conjunt d'actuacions de l'Administració Pública on s'intenta corregir el creixement desordenat que afecta les ciutats i el món rural.

→ Exemple: a Eivissa el Consell Insular té competències en ordenació del territori.

Districte Central de Negocis: Zona de la ciutat on es dóna el fenomen "city" o concentració de les funcions centrals de la ciutat: altes finances (bancs, borsa, assegurances), locals comercials de luxe i oci, etc. Les seves característiques són la gran accessibilitat i l'altura dels edificis, que la població residencial és escassa i que el preu del sòl és el més alt de la ciutat.

→ Exemple: La Castellana a Madrid

Eixample: Àrea urbana corresponent a l'ampliació de les ciutats entre mitjans del segle XIX i el primer terç del XX, quan va fer-se necessari l'enderrocament de les muralles medievals per falta de sòl urbà, degut a la gran demanda d'habitatges per part de la burgesia, les classes mitjanes i treballadores. En aquesta part havia d'imperar l'ordre i la regularitat de la higiene.

→ Exemple: l'famós Eixample de Barcelona dissenyat per Ildefons Cerdà.

Perifèria Urbana: Àrea edificada a les afores de la ciutat a causa del seu creixement demogràfic i econòmic, amb una limitació imprecisa. Podem trobar barris residencials, àrees industrials o àrees comercials.

→ Exemple: el territori que s'estén a banda i banda del segon cinturó d'Eivissa.

Planejament urbanístic: projecte pel qual s'ordena i es regula l'ús que es fa del sòl en el medi urbà i a les seves àrees circumdants. La seva funció principal és la de regular i limitar el creixement urbà i preservar l'espai rural veí.

→ Exemple: el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Eivissa.

Polígon industrial: àrea o zona destinada a la instal·lació de plantes industrials, grans naus o magatzems, sovint situats a la perifèria de les ciutats.

→ Exemple: el polígon de Can Bufí a Eivissa

Polígon de serveis: àrea o zona destinada a la instal·lació de serveis, on es situen magatzems, aeroports, empreses de logística, supermercats, etc.

→ Exemple: Polígon Montecrist a Eivissa.

Rururbanització: Procés d'urbanització en una àrea rural propera a la perifèria d'una ciutat i d'una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat i que suposa la distribució de la població amb activitats econòmiques i mentalitats urbanes sobre espais rurals.

→ Exemple: Les urbanitzacions a la carretera d'Eivissa a Sant Rafel

Trama urbana: forma d'ordenació a l'interior de la ciutat dels espais públics (carrers, places), cases, parcel·les i edificis, així com dels grans espais oberts que formen part de la ciutat (parcs, platges, riberes de rius, etc.). Es pot parlar de trama tancada quan els edificis es disposen de forma contínua, sense deixar espais buits a les parcel·les; o trama oberta, quan els edificis estan aïllats o adossats però deixant espais lliures entre ells.

Exemple: Trama tancada → Eixample de Barcelona