ARISTÒTIL: LOGOS, ÀNIMA I ELS FONAMENTS DE L'ÉSSER
El Logos: Què ens fa humans segons Aristòtil
Aristòtil atorgava una gran importància al fet que els éssers humans puguem utilitzar el llenguatge per parlar i per pensar. Per a Aristòtil, l'ésser humà és l'animal amb logos, atès que aquesta és la característica essencial que ens distingeix de tots els altres éssers vius.
A més, el domini de la paraula és el que ens converteix en éssers morals, perquè gràcies a la paraula som capaços d'apreciar allò bo i allò just. I això és precisament el que fa possible la nostra convivència, de manera que la capacitat racional i lingüística està també associada a la nostra sociabilitat natural.
El Sil·logisme
El sil·logisme és un raonament format per tres enunciats. Per Aristòtil, l’ésser humà és l’animal amb logos; a més, el domini de la paraula és el que ens converteix en éssers morals, perquè gràcies a la paraula som capaços d’apreciar allò que és bo i just.
Cos i Ànima (Psique)
El cos és allò del que estem fets, mentre que l’ànima és la configuració que pren aquesta matèria per tal de fer de nosaltres allò que som. Per ell, l'ànima està relacionada amb la nostra activitat vital i intel·lectual.
Les Tres Funcions de l’Ànima
Les tres funcions de l’ànima són:
- Funció Vegetativa: Permet a tots els éssers vius nodrir-se, créixer i reproduir-se.
- Funció Sensitiva: Fa possible que alguns éssers vius puguin percebre el món que els envolta i interactuar-hi.
- Funció Racional: Ens permet parlar i raonar.
Conceptes Metafísics Clau
Teologia
La teologia és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plató.
Ésser en Potència
L'ésser en potència encara no ha assolit el desenvolupament ple de tot allò que pot acabar esdevenint, però té la possibilitat de canviar i modificar-se per esdevenir-ho en el futur.
La Multivocitat de l'Ésser
L’ésser es diu de moltes maneres:
L'ésser, per a Aristòtil, ja no és un gènere suprem ni un ideal valoratiu, sinó simplement un predicat de la substància. Aristòtil posa de relleu que “ésser” és un verb, és a dir, una paraula, i com a tal pot tenir diversos significats. Això ho expressà amb la cèlebre sentència.