Arquitectura Barroca a Roma: Bernini (Plaça Sant Pere) i Borromini (San Carlino)
La Plaça de Sant Pere del Vaticà: Barroc i Simbolisme
Significat i Funció
La Plaça de Sant Pere, seu de la cultura catòlica, recull els aspectes més significatius de l’arquitectura i de l’urbanisme barrocs: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat. La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l’Església “que abracen els catòlics per a reforçar la seva creença”.
Els sants del damunt de la columnata són els mitjancers d’aquesta església de salvació que multiplica esforços per fer més emotiva, apassionada i sensible la fe catòlica. La funció de la plaça és la d’acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d’aixopluc en dies de pluja, facilitant la celebració de processons. Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne, característica clau del Barroc.
Models i Influències
Els models i referències d’aquesta obra són:
- Miquel Àngel i el seu projecte del Campidoglio, pel que fa a la Piazza Recta.
- La columnata de la Piazza Obliqua, que ens remet al Teatre Olímpic de Vicenza, obra de Palladio.
L’obra va influir en altres creacions d’època barroca i d’època neoclàssica.
San Carlo alle Quattro Fontane: L'Obra de Borromini
Fitxa Tècnica
- Denominació: San Carlo alle Quattro Fontane (San Carlino)
- Autor: Francesco Borromini
- Datació: 1634-1667
- Tipologia: Església
- Client: Ordre dels Trinitaris Descalços
- Materials: Pedra, maó i estuc
- Estil: Barroc
- Localització: Roma
Context Cultural del Barroc
La paraula Barroc prové del segle XVIII i es va utilitzar inicialment per designar l’art desmesurat i extravagant. El Barroc es caracteritza pel moviment, el dinamisme i la lliure expressió dels sentiments.
Durant el segle XVI, les idees protestants es van anar estenent per tot Europa, i Roma perdia la seva hegemonia política i religiosa. L’art barroc és considerat un art de propaganda de la Contrareforma. Bernini, per exemple, va ser l’artista preferit dels Papes.
L'Autor: Francesco Borromini
A diferència de Bernini, Borromini tendeix a un major dinamisme en les línies, amb edificis i espais centrípets. Borromini va néixer a Bissone l’any 1599 i el 1614 es va establir a Roma.
La seva vida es troba marcada pel constant conflicte amb Bernini i pel seu caràcter esquerp i solitari; a més, no tenia gaires amics. Borromini va morir l’any 1667, suïcidant-se clavant-se una espasa.