Arquitectura del Ferro al Segle XIX: Materials, Obres i la Torre Eiffel
Arquitectura del Ferro: Context i Necessitats del Segle XIX
Els canvis socials i econòmics experimentats durant el segle XIX van fer necessària la construcció de noves tipologies d'edificis i infraestructures:
- Mercats.
- Estacions de ferrocarril i ponts específics per als trens.
- Fàbriques de gran mida, amb dimensions fins aleshores desconegudes.
- Museus i biblioteques, cada vegada més grans i amb noves necessitats.
- La realització de pavellons per a les Exposicions Internacionals (Londres 1851; París 1887, 1885, 1889; Barcelona 1929).
Les Exposicions Internacionals i la Demanda Constructiva
Aquestes exposicions, concebudes per facilitar les relacions econòmiques a nivell mundial i presentar les noves conquestes de la indústria, requerien pavellons que expressessin els avenços tecnològics. Aquests havien de ser molt amplis, diàfans i, per descomptat, desmuntables. Al finalitzar l’exposició, com a molt, es deixava un pavelló per al record.
Per satisfer aquesta demanda, calia construir molt, ràpidament i a preus moderats. La solució va passar per utilitzar propostes atrevides, emprant nous materials i abandonant els vells prejudicis de la tradició acadèmica. Aquests nous materials van ser el ferro i el vidre.
Autors i Obres Clau de l'Arquitectura del Ferro
- Pont de Coalbrookdale (1777), de Pritchard.
- Henri Labrouste (1801-1875), arquitecte que s’enfronta a l’academicisme.
- Joseph Paxton, enginyer.
- Gustave Eiffel, enginyer.
La Torre Eiffel (1887-1889): Símbol de la Tècnica
Construïda per Gustave Eiffel per a l’Exposició Universal de París de 1889, la Torre Eiffel va ser el gran arc d’entrada a l’esdeveniment, commemorant el centenari de la Revolució Francesa.
Dades Tècniques i Estructura
- Altura: 305 metres.
- Ample (a nivell de terra): 125 metres.
- Materials: 18.000 peces de ferro i 2,5 milions de reblons.
- Concepte: Monument a la tècnica (1889).
S’aixeca sobre quatre pilars de grans dimensions i quatre arcs enormes que s’hi recolzen. Les seves característiques peculiars fan que sigui impossible de distingir entre l’interior i l’exterior de la construcció. Els quatre pilars, situats en el vèrtex d’un rectangle, es corben a mesura que s’aixequen a partir del primer pis; el traçat piramidal resultant potencia la sensació de verticalitat.
Plataformes i Recepció
La torre consta de tres plataformes o pisos:
- Primer pis: a 57 metres de terra.
- Segon pis: a 115 metres.
- Últim pis (mirador): a 274 metres, envoltat de vidres i amb capacitat per a unes 800 persones.
La torre es va convertir en l’estendard de la modernitat i un exemple del progrés que comportava la tècnica. Tanmateix, en un principi no fou ben acollida pels intel·lectuals (anècdota). Passats uns anys, quan es va decidir desmuntar-la, els mateixos intel·lectuals francesos ho van impedir.