Arquitectura i Escultura a l'Antiga Grècia: Guia Completa
Tipus de Temples Grecs Segons les Columnes
En relació al nombre de columnes a la façana
Hexàstil: Dit del temple pròstil –amb columnes a la part anterior– que té sis columnes.
Exemple: el pòrtic d’accés a l’opistòdom del Partenó de l’Acròpoli d’Atenes és hexàstil.
Octàstil: Dit del temple pròstil que té vuit columnes.
Exemple: les dues façanes del Partenó de l’Acròpoli d’Atenes són octàstils.
En relació a les fileres de columnes que envolten el temple
Monòpter: Quan el perímetre del temple té només una filera de columnes.
Exemple: el Partenó de l’Acròpoli d’Atenes és monòpter.
Dípter: Quan el perímetre del temple té dues fileres de columnes.
Exemple: el Temple d’Apol·lo, a Dídima, és dípter.
Pseudoperípter: Quan el temple té columnes que estan adossades al mur.
Exemple: ho és la façana oest del santuari d’Atena a l’Erectèon.
Conceptes Clau de l'Escultura Grega
Pèplum: Vestit femení d'ús comú a tota l'Antiga Grècia, consistent en una peça de roba rectangular que després d'un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides pel damunt de les espatlles.
Exemple: Una de les Kórai que es van localitzar soterrades a l’Acròpoli d’Atenes portava aquest vestit.
Cànon: Conjunt de regles que regeixen la proporció entre cadascuna de les parts d'una obra i entre les parts de l'obra i el tot per formar una unitat harmònica.
Exemple: el Dorífor de Policlet respon al cànon anatòmic en què l’alçada total del cos masculí ha de ser equivalent a set vegades el cap.
Contrapposto: Representació de la figura humana pròpia de l'escultura clàssica (i de la pintura i l'escultura del Renaixement) basada en la disposició inversa d'unes parts del cos respecte de les altres per a evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri.
Exemple: al Dorífor, Policlet aconsegueix una interessant contraposició entre allò dinàmic i allò estàtic, perquè manté el tors en tensió alhora que remarca l’elevació del maluc dret i flexiona la cama esquerra, de manera que produeix l’efecte contrari en les espatlles.
Corba praxiteliana: Línia sinuosa que dibuixa una figura humana que recolza la major part del seu pes en una cama i flexiona l'altra, pròpia de l'estil de Praxíteles.
Exemple: a l’obra Hermes amb Dionís infant, de Praxíteles, es pot veure aquesta línia compositiva en la figura d’Hermes.
Páthos: Capacitat que una obra (literària, musical o artística) té de suscitar -amb la càrrega dramàtica que conté- una emoció afectiva intensa i una commoció estètica.
Exemple: Els escultors de l’obra Laocoont i els seus fills basen el seu treball en la captació del sofriment (Páthos) que es reflecteix en els rostres dels personatges.