Arquitectura Gòtica: Característiques, Evolució i Obres Clau

L'Arquitectura Gòtica: Una Evolució Progressiva

La construcció més representativa de l'arquitectura gòtica va ser la catedral urbana. No va suposar cap ruptura radical amb el temple romànic, sinó una evolució progressiva d'aquest a partir de la incorporació de dos elements clau: l'arc apuntat i la volta de creueria. Aquesta nova arquitectura va permetre la construcció d'esglésies més altes i lluminoses. L'arc apuntat, en provocar menys càrregues laterals que l'arc de mig punt, feia possible augmentar significativament l'altura dels edificis.

Elements Constructius Clau

En la catedral gòtica, el sistema d'arcs i voltes descansa sobre pilars fasciculats, amb columnes adossades que continuen en els nervis de les voltes. En traslladar el pes de les voltes a punts concrets a través dels nervis, una part de les càrregues es pot derivar, per mitjà d'arcs botants, que transmeten les càrregues laterals de la volta de la nau central cap als contraforts. Aquests arcs botants també permeten la canalització de l'aigua de la teulada cap als contraforts exteriors, acabats en pinacles que, a més d'un caràcter decoratiu, tenen una funció constructiva essencial.

D'aquesta manera, la tribuna esdevé innecessària i el pes de la coberta ja no recau exclusivament sobre el mur. Això va permetre obrir finestrals amplis amb grans vidrieres policromes que inunden l'interior d'una llum irreal i abundant. Es va introduir el trifori, una galeria estreta sobre el mur de la nau central, oberta a aquesta per finestres de tres llums. La planta acostuma a ser longitudinal amb 3 o 5 naus i incorpora un creuer.

Abundància Decorativa i Fachades Monumentals

Un altre tret característic de l'arquitectura gòtica és l'abundància d'elements decoratius, distribuïts per tot l'edifici:

• Traceries de motius religiosos en portes i finestres.
• Agulles i pinacles molt decorats a l'exterior.
• Gàrgoles: conductes de desguàs de la teulada amb inquietants formes humanes i d'animals per evitar que l'aigua deteriori el mur.
• Portalades monumentals amb decoració escultòrica abundant.

A l'exterior, l'element més destacat és la façana occidental, flanquejada per dues torres altes. La seva estructura es distingeix generalment en diferents franges horitzontals superposades. A la part inferior, en correspondència amb les naus interiors, hi ha les portalades, decorades amb una rica ornamentació escultòrica. Damunt els portals, sol haver-hi un cos d'arcades, una gran rosassa i una arcada decorada amb escultures. Està coberta per una teulada a dues aigües.

Finalment, l'evolució de l'arquitectura gòtica va tendir cap a una progressiva complicació dels elements purament decoratius.

Evolució del Gòtic a França

L'art gòtic va néixer cap a 1140 a la Île-de-France, on es va utilitzar per primera vegada la volta de creueria. En la seva evolució se solen distingir quatre períodes:

• Gòtic preclàssic (segle XII): Es van introduir els elements gòtics fonamentals i es van experimentar les primeres solucions constructives.
  Exemple: Catedral de Notre-Dame, París. La façana s'organitza en tres cossos verticals i 2 torres amb terrasses. Té 3 portalades, una galeria amb escultures i rossetó.
• Gòtic clàssic (primera meitat del segle XIII): Època de construcció de grans catedrals modèliques.
  Exemple: Catedral de Chartres. A la façana occidental hi ha elements arcaics, destaquen les torres agulla. A l'interior hi ha tres pisos, arcuació d'arcs apuntats, un trifori i vitralls.
  Altre exemple: Catedral de Reims. La façana occidental està dividida en diversos cossos. Al cos inferior s'obren tres portalades ornamentades amb arquivoltes i escultures, que s'obren en ventalls amb vitrall, destacant la gran rosassa de la portalada central. El segon cos presenta una rosassa emmarcada en un arc apuntat. El tercer cos té una galeria amb escultures emmarcades.
• Gòtic radiant: Va representar el triomf absolut del vitrall sobre el mur. L'exemple de la reducció de murs al mínim en favor dels vitralls es troba a la Sainte-Chapelle de París.
• Gòtic flamíger (segle XV): Última etapa en què la decoració es va fer cada vegada més abundant, arribant a ocultar l'escultura arquitectònica de l'edifici.

El Gòtic a Espanya

La llarga pervivència del romànic a la Península va endarrerir la introducció del gòtic, que es va mantenir fins ben entrat el segle XVI.

• El segle XIII és el període de plenitud del gòtic castellà, amb la creació de les tres grans catedrals de Burgos, Toledo i Lleó.
• El segle XIV es va iniciar a Castella una crisi agrària molt profunda, enllaçada amb la terrible mortalitat provocada per la Pesta Negra.
• El segle XV correspon a França i gran part d'Europa al període del gòtic flamíger, el tret més característic del qual és l'abundant decoració. La versió espanyola del gòtic flamíger és l'anomenat estil isabelí o estil Reis Catòlics, perquè les obres més importants, com San Juan de los Reyes (Toledo), van sorgir durant el seu regnat. A Castella, que s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, mentre que Catalunya travessava un dels pitjors moments de la seva història.
• Al segle XVI, quan el Renaixement ja feia un segle que existia a Itàlia i havia fet els primers passos a Espanya, encara es van construir algunes catedrals gòtiques, com la Nova de Salamanca i la de Segòvia.

El Gòtic Mediterrani

Aquesta variant tendeix a potenciar la línia horitzontal més que la vertical. Prefereix una nau única i ampla, la planta de saló, sense transsepte. Es caracteritza per una gran sobrietat, en diferència del gòtic castellà o francès, en concordança amb la proposta de pobresa dels ordes mendicants. Pràcticament, les naus tenen la mateixa alçada i volta de creueria, fet que proporciona una gran amplitud espacial provinent dels ordes mendicants, cosa que fa innecessaris els arcs botants.