Arquitectura gòtica: catedrals, elements i art medieval

La arquitectura gòtica: palaus, ajuntaments i catedrals

La arquitectura gòtica comprèn palaus, ajuntaments i catedrals. La catedral, com a església principal d'una diòcesi, sol estar en una ciutat important. Les catedrals es sostenien utilitzant carreus, blocs de pedra de mides diferents segons el lloc que ocupaven, i dovelles — peces de pedra — en els arcs, les portes o els finestrals. Eren edificis més alts i lluminosos gràcies a l'ús de l'arc apuntat o ogival, més lleuger. Es fa ús de la volta de creueria, formada per l'encreuament de dos arcs ogivals que descansen damunt de quatre columnes o pilars. El pes de la coberta no descansa sobre els murs i, per això, es poden obrir finestres amb vitralls o rosasses.

Elements arquitectònics gòtics

A continuació es descriuen alguns dels elements més característics de l'arquitectura gòtica:

• Arcbotants: estructura en forma de mig arc que serveix per descarregar el pes de les voltes cap als contraforts exteriors.
• Contraforts: pilars adossats exteriorment al mur que li serveixen de reforç.
• Rosasses: obertures circulars amb un disseny geomètric de tires de pedra entre les quals s'omple amb vidres de colors; habitualment es situen sobre el portal de la façana principal o al transsepte.
• Gablets: elements decoratius en forma de frontó agut que van col·locats a l'acabament d'una façana.
• Pinacles: elements arquitectònics en forma de con punxegut, normalment de pedra, que es col·loquen al capdamunt com a coronament dels contraforts.

L'escultura i la pintura gòtiques

Escultura: present a la decoració de façanes i claustres, en retaules, sepulcres i en escultures exentes. La temàtica és principalment religiosa, amb un llenguatge més realista: els rostres expressen sentiments i sovint són retrats de persones reals. Per mitjà dels vestits es mostra la forma dels cossos; les figures conformen escenes i transmeten moviment mitjançant la corba gòtica, que inclina cossos i caps.

Pintura: en l'època gòtica la pintura es reduí sovint al fresc, però es va generalitzar la pintura damunt taula. Els retaules són estructures que es col·loquen darrere l'altar d'una església i acostumen a ser de fusta: si tenen dos compartiments se'ls diu díptic, si en tenen tres tríptic i si en tenen més de tres políptic. Inicialment es pintava amb la tècnica del tremp, on els pigments es dissolen amb aigua i rovell d'ou. A partir del segle XV es va iniciar l'ús de la pintura amb oli, que combina pigments amb oli; l'oli resta humit durant molt de temps, cosa que afavoreix la mescla de colors, el retoc i l'aplicació de diverses capes.