L'Arquitectura Grega Clàssica: Característiques, Ordres i Elements

El Llegat Clàssic i les Característiques Generals

Tota la cultura i l’art d’Occident estan profundament marcats pel llegat clàssic, que constitueix la base més sòlida i important de la civilització occidental. Conceptes com *home*, *natura*, *raó*, *harmonia* i *bellesa*, pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec, han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de la història.

Aquesta frase del filòsof Protàgores, «L’home és la mesura de totes les coses», sintetitza les característiques generals de l’art hel·lenístic. Les manifestacions arquitectòniques i escultòriques es van orientar cap a una recerca incansable de la bellesa basant-se en l’harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l’ésser humà.

Arquitectura Grega: Principis i Tipologies

Característiques de l'Arquitectura Grega

• És **arquitravada** (l’estructura de l’edifici es basa únicament en línies horitzontals i verticals).
• Cerca l’harmonia visual a través de **refinaments òptics**: inclinació de columnes cap a l’interior, èntasi de les columnes, distància desigual entre columnes, curvatura a l’entaulament.
• Són temples grans i **imponents**, no són construccions colossals com les egípcies. Davant d’ells, els homes senten que han estat construïts per a ells, a la mesura de l’ésser humà.
• Dóna forma artística a l’exterior de les obres arquitectòniques i les classifica en **ordres** (maneres de resoldre el problema de sostenir l’entaulament sobre columnes).
• **Materials més usats**: pedra i marbre.
• **Tipologia**: a més de temples, cal destacar els teatres, les àgores, els gimnasos i els estadis.

Els Ordres Arquitectònics

Els ordres són estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts. L'ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l'edifici, aconseguint definir un patró estètic que reprodueixi l'ideal de bellesa del període històric de què es tracti.

• L’**ordre dòric** i **jònic** s’originen en el període arcaic.
• L’**ordre corinti** s’origina al final del clàssic, però s’utilitza bàsicament en el període hel·lenístic.

Glossari de Termes Arquitectònics Grecs

Definicions Generals

Acròpoli

És la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.

<dt><strong>Arquitectura Arquitravada</strong></dt>
<dd>Són les construccions que recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. En les construccions que es fan servir la fusta o la pedra, la coberta plana no pot cobrir espais gaire amples, però actualment, els nous materials, com el formigó armat o les bigues d’acer, permeten cobrir espais molt amples. L’estructura de l’edifici es basa únicament en línies horitzontals i verticals.</dd>

<dt><strong>Pòrtic</strong></dt>
<dd>Espai arquitectònic format per una galeria de columnes adossades a un edifici.</dd>

<dt><strong>Cariàtides</strong></dt>
<dd>És una figura femenina esculpida, amb funció de columna o pilastra, amb un entaulament que descansa sobre el seu cap.</dd>

<dt><strong>Ex Vot</strong></dt>
<dd>Per la gràcia de Déu (expressió llatina utilitzada per a ofrenes votives).</dd>

Classificació dels Temples per Columnes

Octàstil

Temple amb vuit columnes construïdes a les façanes o costats més curts.

<dt><strong>Tetràstil</strong></dt>
<dd>Temple amb quatre columnes construïdes a les façanes o costats més curts.</dd>

<dt><strong>Perípter</strong></dt>
<dd>Aquells temples que tenen el perímetre envoltat de columnes.</dd>

<dt><strong>Amfipròstil</strong></dt>
<dd>És un terme arquitectònic que s'utilitza per designar els temples (particularment grecs i romans) que posseeixen un pòrtic de columnes a les façanes del davant i del darrere, però sense columnes als costats.</dd>

Plantes de Temples i Parts

La forma més comuna del temple grec, derivada directament del mègaron micènic, és una estructura de planta rectangular dividida en tres espais ben diferenciats:

Pronaons

Una entrada que dóna accés al lloc sagrat del temple.

<dt><strong>Naons o Cel·la</strong></dt>
<dd>Espai sagrat a l’interior del qual hi havia una imatge escultòrica de la divinitat.</dd>

<dt><strong>Opistòdom</strong></dt>
<dd>Una cambra o nau posterior adossada a l’altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple.</dd>

Parts del Teatre Grec

Orquestra

Espai circular situat entre les grades i l’escena i destinat al cor.

<dt><strong>Escena</strong></dt>
<dd>Espai on es feia la representació teatral.</dd>

<dt><strong>Proscena</strong></dt>
<dd>Construcció escènica.</dd>

<dt><strong>Càvea</strong></dt>
<dd>Designa la part d'un teatre o d'un amfiteatre romà on es troben les grades damunt de les quals s'asseien els espectadors que assistien a les representacions o als espectacles.</dd>

<dt><strong>Diazoma</strong></dt>
<dd>Separa la càvea o espais dels espectadors en dues seccions.</dd>