Arquitectura grega clàssica: Partenó, Erectèon, Teatre d'Epidaure i Altar de Zeus

Resum

El document repassa alguns dels edificis més importants de l'arquitectura grega clàssica, com el Partenó, l'Erectèon, el Temple d'Atena Niké, el Teatre d'Epidaure i l'Altar de Zeus. Per a cadascun indica el context de construcció, els arquitectes, l'ordre arquitectònic, la distribució interior i la decoració escultòrica. També explica les funcions religioses i culturals d'aquests monuments.

Punts clau

El Partenó (447-432 aC), obra d'Ictinos i Cal·lícrates, és un temple dòric octàstil i perípter dedicat a Atena després de la victòria contra els perses.
La decoració escultòrica del Partenó, obra de Fídies, ocupava els frontons i representava episodis de la vida d'Atena.
L'Erectèon (421-406 aC), de Mnesicles, té quatre façanes diferents i substitueix columnes per cariàtides al pòrtic sud.
El Temple d'Atena Niké (427-424 aC), de Cal·lícrates, albergava una escultura d'Atena sense ales per evitar que la divinitat abandonés Atenes.
El Teatre d'Epidaure (segle IV aC), de Policlet el Jove, es divideix en orquestra, càvea i prosceni-escena, i destaca per la seva acústica.
L'Altar de Zeus (segle II aC) té forma d'U i està decorat amb frisos jònics continus.

Posa't a prova

El Partenó (447-432 aC)

Ictinos i Cal·lícrates

Temple dòric, octàstil i perípter, erigit sobre una base de tres graons. S'aixeca sobre una plataforma amb columnes dòriques (8 al front i 17 al lateral). La cel·la es divideix en la naos i l'opistòdom, separades per un mur. El pronaos, antesala del recinte, guardava l'estàtua criselefantina d'Atena. De forma rectangular, el temple es va dedicar a la deessa Atena després de la victòria contra els perses. La decoració escultòrica, obra de Fídies, ocupava els frontons, representant episodis de la vida d'Atena. Destaquen les correccions òptiques dels arquitectes.

L'Erectèon (421-406 aC)

Mnesicles

Amb quatre façanes diferents i portics de columnes, l'entrada principal s'orienta a l'est. Al pòrtic sud, les columnes van ser substituïdes per les cariàtides (dones de Cària esclavitzades pels grecs). L'eix principal uneix el santuari d'Atena amb el temple dedicat a Posidó i Erecteu. El santuari consta d'un pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar. El temple es dedicava a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu.

El Temple d'Atena Niké (427-424 aC)

Cal·lícrates

Temple amfipròstil i tetràstil. Originalment, albergava una escultura de fusta policromada d'Atena Niké sense ales, per evitar que abandonés Atenes. Cal·lícrates va haver de prescindir del pronaos. Les cerimònies religioses se celebraven a l'exterior, mentre que a l'interior es custodiava la imatge de la divinitat i el tresor. Durant l'Edat Mitjana, el temple va ser desmuntat.

El Teatre d'Epidaure (segle IV aC)

Policlet el Jove

Aixecat sobre un pujol, es divideix en tres parts: l'orquestra (circular, amb terra de sorra i un altar de pedra), la càvea (separada per la diàzoma) i el prosceni i l'escena. Va néixer arran de les celebracions dedicades al déu Dionís. L'acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d'una arquitectura artificial. L'acústica permetia sentir els actors amb claredat.

L'Altar de Zeus (segle II aC)

Podi quadrangular sobre el qual s'aixeca una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. Amb forma d'U, s'hi accedia per una escalinata que conduïa a un pati interior amb l'altar per als sacrificis a Zeus. Les parets estaven decorades amb un fris continu. Esdevé un monument independent, decorat amb dos frisos: un a l'interior, sota el pòrtic, i un altre a l'exterior.

Preguntes freqüents

Qui va construir el Partenó?

El Partenó va ser construït entre el 447 i el 432 aC pels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates, amb la decoració escultòrica de Fídies.

Quina és la particularitat de les cariàtides de l'Erectèon?

Al pòrtic sud de l'Erectèon, les columnes van ser substituïdes per cariàtides, figures de dones de Cària esclavitzades pels grecs.

Per què el Temple d'Atena Niké tenia una estàtua sense ales?

Es creia que sense ales la deessa Niké no podria abandonar Atenes, de manera que la imatge es representava sense ales per protegir la ciutat.