L'Arquitectura Romànica a Andorra: Història i Estils

Característiques de l'arquitectura romànica a Andorra

3. Enumeració de les característiques de l’arquitectura romànica a Andorra (s. XI-XII i part del XIII). Es tracta d'un art típicament feudal i bàsicament rural. És un art al servei de l’església i la noblesa, amb una difusió lligada a l’expansió de monestirs i peregrinatges. Deu el seu nom a la influència directa de l’art romà i perquè és coetani a la implantació de les llengües romàniques. L’expressió artística més important és l’arquitectura.

Els dos períodes del romànic andorrà

1r període: Romànic llombard (s. XI)

Es va estendre entre els picapedrers, els “magistri lombardi”, procedents del nord d’Itàlia, que recorregueren els Pirineus. És un estil senzill i auster, amb poca decoració: arcuacions cegues i bandes llombardes.

2n període: Romànic ple (s. XII-XIII)

Introduït per grups de constructors del nord d’Itàlia, el Llenguadoc i la Provença. Es caracteritza per la incorporació de l’escultura i la pintura als edificis.

Trets arquitectònics característics

• 1. Capelles i esglésies petites.
• 2. Parets gruixudes.
• 3. Nau rectangular única.
• 4. Absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, orientat a l’est.
• 5. Coberta interior d’encavallada de fusta o volta de canó.
• 6. Coberta exterior de llosa a doble vessant.
• 7. Finestres d’espitllera i d’esqueixada.
• 8. Arc de mig punt.
• 9. Materials: pedra tallada, morter de calç, pedra tosca, fusta i lloses.
• 10. Decoració interior: pintures al fresc.
• 11. Decoració exterior: bandes llombardes, arcs cecs i fris de dents de serra.

L'església de Santa Coloma: Un exemple singular

L'església de Santa Coloma és d'origen preromànic, del segle IX, tot i que ha estat remodelada posteriorment, tal com s'ha trobat documentat. Presenta una nau i un absis rectangular, amb una clara diferència d'amplada entre ambdós espais. L'arc triomfal ultrapassat que enllaça la nau i l'absis es fa encara més estret per passar-hi.

Al segle XII es va construir un campanar de torre circular. El porxo actual, del segle XV, va ser construït posteriorment al romànic, tot i que hi ha indicis d'un porxo anterior més rudimentari. Altres detalls rellevants inclouen:

• Orientació a l'est-nord-est.
• Planta rectangular i absis quadrat (capçalera estreta).
• Arc ultrapassat i finestres d'espitllera.
• Murs gruixuts, en la seva major part preromànics.
• Torre de planta circular que no forma part del mur preromànic.
• Porxo recolzat sobre el mur que descansa sobre la torre, amb pilars de fusta i un muret.
• Presència de graons i una pica baptismal.